Espanya i la Unió Europea: economia, territori, institucions i integració

Espanya i la Unió Europea: economia, territori i institucions

Actualment, la Unió Europea (UE) ha evolucionat des d'una economia basada en la indústria fins a una economia basada en els serveis (terciarització).

Polítiques comunes

Política agrícola comuna (PAC): té com a objectius augmentar la productivitat, garantir un nivell de vida equitatiu als treballadors agrícoles, estabilitzar els mercats, assegurar preus raonables als consumidors i garantir l'aprovisionament.

Altres polítiques: impulsen la recerca i el desenvolupament (R+D), eviten les falsificacions, combaten l'atur i redueixen les diferències entre regions.

La UE com a agent del comerç mundial

La UE és el principal agent del comerç mundial. És membre de l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Exporta maquinària, productes químics i farmacèutics, vehicles i avions, i importa per a les seves xarxes europees de transport i de comunicació.

Població

La població de la UE és d'uns 497 milions de persones, amb una població i densitats molt diverses entre els diferents estats. L'increment de la població depèn sobretot dels corrents migratoris. El creixement natural és feble a causa de l'envelliment de la població i de l'escassa fecunditat femenina (baixa natalitat).

• Creixement real: creixement natural + saldo migratori.
• Creixement natural: naixements − defuncions.
• Saldo migratori: immigració (arribades) − emigració.

Els corrents migratoris tenen tendència a créixer i provenen d'Europa de l'Est, de Turquia, d'Àfrica i d'Amèrica del Sud.

Intercanvis i desenvolupament

Catalunya i les comunitats autònomes (CCAA) amb més activitat econòmica del país tenen un pes important en l'estat. La taxa de creixement del PIB català entre 2005 i 2007 es va situar per sobre de la mitjana de la UE i poc per sota de la de l'Estat. A partir de 2008 el creixement del PIB va baixar a causa de la crisi econòmica. Les exportacions catalanes del 2007 van augmentar un 6%, i un 71% es va col·locar dins de la UE. Per sota de la mitjana de la UE, la despesa pública en educació i en R+D (recerca i desenvolupament) és baixa.

Territori de l'Estat espanyol

El territori es troba situat entre Europa i Àfrica, i es troba en un punt d'unió entre els dos continents (espai aeri i aigües jurisdiccionals formen part d'aquesta unió). L'Estat espanyol fa frontera amb cinc estats diferents: França (Llívia), Portugal (Olivenza), Andorra, Marroc (Ceuta i Melilla) i el Regne Unit (Gibraltar).

Acords i organismes europeus

• Espai Schengen: elimina les fronteres interiors.
• Frontex: agència que controla les fronteres exteriors.
• OTAN: aliança militar que protegeix els països membres.

Comunitats autònomes

Una comunitat autònoma és una entitat territorial formada per províncies limítrofes que tenen característiques comunes o províncies amb entitat històrica pròpia. Hi ha 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla, que van ser reconegudes per l'Estatut el 1995). La norma institucional de les CCAA és l'Estatut d'Autonomia (1979-1983), i en ell s'establEIXEN les característiques del parlament, el govern, l'administració pública, les competències i el finançament.

Les institucions autonòmiques són:

• Assemblea o parlament: aprova les lleis i els pressupostos i controla el govern.
• President: elegit pel parlament.
• Govern: format pel president i els consellers.

No hi ha un organisme judicial propi, però sí una administració i una legislació sobre aspectes de l'ordenació del territori, urbanisme, medi ambient, agricultura, turisme, etc.

Poder local: municipis i províncies

Províncies: la província va ser creada per Javier de Burgos el 1833 i és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia. És una divisió territorial de l'administració perifèrica de l'Estat, una entitat d'administració local que coopera amb els municipis i és la circumscripció electoral. El seu òrgan de govern és la diputació provincial, formada per diputats escollits entre alcaldes i regidors. La seva alteració és competència de l'Estat central.

Municipis: és la unitat territorial bàsica i la més antiga. L'òrgan de govern i gestió és l'ajuntament. Cada 4 anys s'escullen els regidors, i aquests escullen l'alcalde. Les competències són la prestació de serveis i la dotació d'equipaments. Els seus mitjans econòmics són els tributs propis i els impostos de l'Estat i de les CCAA. La modificació es competència de les CCAA.

Balança comercial: exportacions − importacions.

Acord de Schengen i construcció europea

L'Acord de Schengen és un acord que va arribar a tots els països de la UE, més Islàndia, Noruega, Suïssa i el Regne Unit, per suprimir les fronteres de cada país.

1. Construcció europea

França i Alemanya van crear la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), que controlava tota la producció de carbó i acer, i a la qual després es van afegir Bèlgica, Luxemburg, els Països Baixos i Itàlia.

El Tractat de Roma (1957), signat pels països integrants de la CECA, va crear la Comunitat Econòmica Europea i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica. Buscava la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals.

Tractat de la UE (1992): signat a Maastricht, va canviar la CEE per la UE, va atorgar més poder al Parlament Europeu, que era un òrgan legislatiu. Es considera ciutadà de la UE tota persona que tingui la nacionalitat d'un dels estats membres. Va establir la política exterior i de seguretat comuna, i la unió econòmica i monetària, amb la creació de l'euro (1999) i la posada en circulació (2002).

Tractat de Lisboa (2007): estableix normes per millorar el funcionament de les institucions: Parlament Europeu amb 750 diputats; Consell Europeu, amb decisions per doble majoria (55% dels estats i 65% de la població); Comissió Europea, amb un nombre de comissaris igual a 2/3 del nombre d'estats. Reforça la importància de les regions i de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE, i amplia la UE. Criteris d'adhesió: política (garantia de la democràcia, estat de dret, drets humans i respecte a les minories); econòmic (capacitat d'adaptar-se a la competitivitat de la UE); i acceptació de les lleis i objectius polítics i econòmics existents (acquis comunitari).

Principi de subsidiarietat

Les competències que puguin ser assumides amb més eficàcia per les administracions més properes als ciutadans no seran assumides per les administracions superiors i més allunyades. Les regions ja el reclamen, ja que regionalitzen el poder de les administracions. El Tractat de la UE el considera com a element bàsic i es dona creació al Comitè de les Regions.

Regions

El territori s'organitza en NUTS (Nomenclatura d'Unitats Territorials Estadístiques):

• NUTS 1: grans regions comunitàries europees (a Espanya agrupen les comunitats autònomes).
• NUTS 2: unitats administratives de base, que fan anàlisi i presa de decisions (a Espanya corresponen a les comunitats autònomes).
• NUTS 3: territoris a nivell més baix (a Espanya són les províncies).

Regió: territori amb dinamisme demogràfic i econòmic i trets geogràfics comuns.

Nut: regions que fa la UE dins dels estats.

Política regional de la UE

Es donen grans diferències entre estats i regions d'un mateix estat. Hi ha dos tipus de mecanismes per reduir les desigualtats i ajudar les regions:

• a. Desenvolupament: renda inferior al 75% de la mitjana europea. Fons estructurals: fons europeu de desenvolupament regional (ajuts per construir infraestructures i realitzar inversions per generar ocupació) i Fons Social Europeu (finançament d'activitats de formació).
• b. Fons de cohesió: PIB inferior al 90% de la mitjana. Finança projectes d'infraestructura relacionats amb el medi ambient i el transport.

Els ajuts ajuden a cofinançar les altres administracions i han de respectar la legislació, el medi ambient, etc.

Unió econòmica i monetària

Procés per arribar a la unificació de l'euro. Accions per donar estabilitat al canvi de diferents divises europees. El sistema monetari europeu (1979) va crear l'ECU, que mai no va entrar en circulació. Aquests anys van donar lloc a l'impuls definitiu del Tractat de Maastricht (1992), que va crear el Banc Central Europeu (1998) i va posar en circulació l'euro (2002).

Criteris de convergència econòmica per complir per entrar a la zona euro: índex d'atur, taxa d'inflació, dèficit públic i deute públic.

Zona euro: l'any 2002 dotze estats formaven aquesta zona: Alemanya, Bèlgica, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Portugal. Després s'hi van sumar Eslovènia, Malta, Xipre i Eslovàquia. El Regne Unit, Dinamarca i Suècia no hi van entrar.