Esperança de vida i demografia a Espanya

Esperança de vida a Espanya

L'esperança de vida és el nombre mitjà d'anys que una persona pot esperar viure en el moment del seu naixement. Al llarg de la història, l'esperança de vida ha anat augmentant. A Espanya també s'ha produït, però amb retard respecte als països europeus més desenvolupats. Concretament, l'any 1900, l'esperança de vida dels espanyols era d'uns 35 anys. Actualment està situada en 78 anys per als homes i 85 per a les dones. Fins fa poc, aquesta diferència s'explicava per una major participació directa dels homes en les activitats de risc i les guerres, i per una major vulnerabilitat dels homes a certes malalties.

L'evolució de la població espanyola

Com a conseqüència de totes les variables que hem analitzat, la població de l'Estat espanyol en els últims 100 anys s'ha duplicat. S'ha produït de manera molt desigual en el territori, a causa de les immigracions des del camp a les zones urbanes que van tenir lloc durant el segle XX. Actualment, a principis del segle XXI, 4/5 parts de la població (80%) viu en zones urbanes i cada vegada tenen més protagonisme les àrees metropolitanes formades per una gran ciutat central i un conjunt de nuclis urbans de menys importància. A Catalunya, el ritme de creixement va ser més ràpid que el ritme de creixement a l'Estat espanyol. En 100 anys, la població d'Espanya s'ha multiplicat per 2,5 i la població a Catalunya per 3,5. Per últim, dir que des de fa 100 anys la població catalana augmenta, no per creixement vegetatiu, ja que les taxes de fecunditat són molt baixes, sinó per la immigració, la qual no s'ha produït de manera continuada sinó en diferents onades provinents de diferents zones.

L'estructura de la població espanyola

Les piràmides d'edats

Les piràmides d'edats ens descriuen gràficament l'estructura de la població d'una àrea determinada. En aquesta gràfica es representa la població classificada per grups d'edats i per sexes:

• 0 - 14 anys (joves)
• 15 - 64 anys (adults)
• Més de 65 anys (gent gran)

Les piràmides ens mostren diverses coses:

1. Que neixen més nens que nenes.
2. Les dones viuen més anys que els homes.
3. Els homes emigren més que les dones, això provoca un augment de població selectiva masculina al país d'acollida i de la femenina en el país d'origen.

Ens mostra la història demogràfica d'una població: una entrada pronunciada implica una pèrdua de la població per epidèmia, per guerra, per emigració. Una sortida pronunciada implica un augment de població per boom demogràfic o per immigració.

Existeixen diversos tipus de piràmides:

1. Piràmide expansiva o piràmide jove: aquest tipus de piràmide té forma triangular, la base de la piràmide és molt ampla per l'elevada natalitat. Els grups s'estrenyen a mesura que avança la vida i disminueixen ràpidament a partir dels 65 anys. Aquest tipus de piràmide pertany a països en vies de desenvolupament, ja que tenen poblacions molt joves i en creixement.
2. Piràmide contractiva o piràmide vella: aquest tipus tendeix a tenir forma de rectangle, la base és inestable i estreta per la baixa natalitat, la part central s'eixampla i també el vèrtex a causa de l'allargament de l'esperança de vida. Aquest tipus correspon a països desenvolupats, on la població tendeix a envellir.

L'envelliment de la població

Índex d'envelliment: relaciona la població de 65 i més anys amb la menor de 15 anys. Si el valor de l'índex supera l'1, vol dir que hi ha més població de 65 i més anys que no pas menor de 15 anys.

Índex d'envelliment = Població de més de 65 anys / Població menor de 15 anys

A Espanya, la gran disminució de la fecunditat i de la natalitat a partir de 1980, juntament amb l'increment de l'esperança de vida, va fer que la població espanyola entrés en un ràpid procés d'envelliment, que s'ha reflectit en un gran augment de la població més gran de 65 anys.

La distribució de la població al territori

La distribució de la població espanyola, uns més de 46 milions d'habitants, en el territori és desigual, ja que existeixen zones molt poblades i altres zones clarament despoblades. Les causes són els factors naturals com poden ser la proximitat del mar, l'altitud o el relleu, els recursos naturals i les activitats econòmiques, juntament amb factors socials, polítics i factors històrics. Fins al segle XIX, els factors naturals geogràfics van tenir un paper important en la distribució de la població, però des de finals del segle XIX fins avui:

1. La industrialització.
2. La progressiva terciarització de la societat espanyola han provocat una redistribució de la població.

Actualment, les ciutats són nuclis molt poblats per les possibilitats de trobar feina, pels serveis que ofereixen, per les possibilitats d'oci... A Espanya, la densitat de població (relació entre habitants per espai ocupat) és força baixa i aquesta presenta grans variacions territorials. Hi ha 5 zones amb una densitat molt elevada que pot arribar a...