Espermatòfits i fongs: característiques, nutrició i reproducció

Espermatòfits: plantes amb llavor

Els espermatòfits són les plantes amb llavor i les que millor s’adapten a la vida terrestre. Entre les seves característiques principals destaquen:

• Tenen arrels especialitzades en absorbir l'aigua i les sals minerals del sòl.
• Tenen un sistema de vasos conductors que transporten i distribueixen per tota la planta la saba bruta procedent de les arrels i la saba elaborada que produeixen les fulles.
• Estan coberts per una cutícula impermeable que evita la pèrdua d'aigua per evaporació. Aquesta cutícula presenta estomes per permetre el pas del diòxid de carboni i l'intercanvi gassós.

Gimnospermes

Gimnospermes: plantes que produeixen llavors però no fruits. A causa d'això, les seves llavors no es troben tancades dins de fruits. Ex.: pi.

Angiospermes

Angiospermes: plantes que produeixen llavors i també fruits que engloben i protegeixen les llavors. Ex.: l'ametller.

Fongs: nutrició i reproducció

Nutrició dels fongs

Aquests organismes, mancats de clorofil·la i incapaces de sintetitzar els glúcids que necessiten per viure, han desenvolupat tres formes de vida principals:

• Sapròfits (sapròfits): poden descompondre residus orgànics per alimentar-se. Aquest és el cas dels fongs comunament trobats sobre troncs morts.
• Paràsits: extrauen les substàncies orgàniques que necessiten d’un hoste, que debiliten al llarg del temps i poden arribar a matar.
• Fongs simbiòtics: extrauen substàncies d’un hoste, però a canvi li proporcionen certs avantatges (per exemple, líquens o micorrizes).

Reproducció dels fongs

La reproducció dels fongs pot ser sexuada o asexuada. L'aseguda (asexual) sol donar lloc a un nombre més gran d'individus i té lloc sovint durant una estació, mentre que la reproducció sexual sol ocórrer amb menor freqüència (per exemple, una vegada per any en alguns casos).

Els fongs es reprodueixen mitjançant espores que es produeixen dins dels cossos fructífers i es projecten per sobre del miceli. La reproducció sexual es produeix quan un filament d’un miceli entra en contacte amb un filament d’un altre fong; les hifes es fusionen i formen espores sexuals.

Com que la mateixa espècie de fong pot reproduir-se tant asexualment com sexualment, les espores produïdes sexualment tenen una capacitat de resistència que els permet sobreviure en condicions adverses, mentre que les espores produïdes asexualment compleixen sobretot l'objectiu de propagar el fong amb la màxima rapidesa i extensió possible.

Classes d'hifes

• Hifes cenocítiques: sense parets de separació entre cèl·lules (cenòcitques).
• Hifes septades: amb parets de separació entre cèl·lules (septes).