Estómac i intestí prim: funcions de la digestió i absorció

4) Estómac (digestió de proteïnes)

El bol alimentari es barreja amb el suc gàstric. S'hi produeixen:

• Digestió del bol alimentari: el suc gàstric està produït per les glàndules de la paret estomacal i està format per tres tipus de substàncies: mucina, que lubrica i protegeix; àcid clorhídric, que actua com a bactericida; i enzims gàstrics, que inicien la digestió de les proteïnes.
• Barreja del bol alimentari: gràcies al moviment estomacal, el bol es converteix en quimus.
• Absorció de substàncies: absorció d'aigua, alcohol i alguns fàrmacs solubles.
• Abocament al duodè: de mica en mica el quimus abandona l'estómac travessant el pílor per entrar a la primera part de l'intestí prim, el duodè. Aquesta fase dura des de pocs minuts (ingestió d'aigua) fins a 6 h (aliments rics en greixos).

5) Intestí prim

5.1 Digestió

La digestió a l'intestí prim es deu a l'acció de les secrecions de les glàndules annexes (fetge i pàncrees).

a) A l'entrada del duodè s'aboquen dos líquids:

• Suc pancreàtic: conté bicarbonat, que neutralitza el pH que ve de l'estómac, i enzims: proteolítics (proteïna → aminoàcid), amilolítics (midó → glucosa) i lipolítics (lipid → àcid gras).
• Bilis: sintetitzada al fetge i emmagatzemada a la vesícula biliar. Conté bicarbonat, sals biliars que emulsionen els greixos i altres substàncies de rebuig.

b) L'intestí prim secreta: mucus o mucina que humitegen el contingut; i enzims com proteolítics, glucolítics i lipolítics.

Quan el contingut entra a l'intestí gros es converteix en un líquid dit quilo.

Perquè es produeixi l'avanç del quimus al llarg de l'intestí prim intervenen dos moviments principals:

• Peristaltisme: moviment ondular que empeny el quimus (a l'esòfag, a l'intestí prim i a l'intestí gros).
• Segmentació: contracció i relaxació rítmiques que remouen i barregen el quimus; milloren l'absorció i la digestió. Aproximadament 12–16 contraccions/min en el intestí prim.

5.2 Absorció

En la primera part de l'intestí prim (duodè) predomina la digestió, mentre que en el jejú i l'íleon predomina l'absorció.

La superfície de l'intestí prim té vellositats intestinals. D'aquesta manera, molts dels components del quilo (aigua, sals, monosacàrids i aminoàcids) travessen les parets de l'intestí i arriben als capil·lars sanguinis, que els condueixen al fetge. Els àcids grassos passen al sistema limfàtic. El resultat és la formació del quilo.