Estructura i canvis en els serveis públics d'ocupació a Espanya

Estructura SPO

El Servei Públic d'Ocupació té diferents estructures:

1. Estructura integrada:

   Un organisme integra les 3 funcions. En el cas espanyol no és integrada, ja que un únic òrgan no fa les 3 funcions. Aquest òrgan pot ser estatal, autonòmic, local... (Regne Unit)

2. Estructura fragmentada:

   Diversos organismes fan funcions diferents, s'especialitzen en una funció concreta (França)

3. Estructura centralitzada:

   L'administració central d'un país és la que s'encarrega de les funcions

4. Estructura descentralitzada:

   Pot ser que a la vegada sigui integrada, a Espanya és descentralitzada parcialment.

Canvis Serveis Públics d'Ocupació

Es crea l'INEM al 1978 que serà un servei públic d'ocupació centralitzat.

El primer canvi es dóna l'any 1992→ la formació ocupacional es comença a transferir a les CC.AA, aquest període durarà del 92'-98'.

1993: de la formació continua s'encarregarà la fundació FORCEM

1994: s'autoritza la existència de la ETT i les Agències privades (ONG)

1995: Intermediació Laboral es traspassa a les CC.AA amb el Servei Català d'Ocupació

1998: Gestió de polítiques actives que passen a dependre de les CC.AA en el període del 98-03', exceptuant el País Basc perquè el Govern basc vol totes les polítiques d'ocupació tan actives com passives.

2003: Es crea el Sistema Nacional de Empleo, ja que l'INEM no existeix com a tal, i a través de la Ley de Empleo es veurà format per el SEPE (prestacions als aturats) i els Serveis Públic d'Ocupació (CC.AA polítiques actives)

2010: L'últim gran canvi es que, les Agències Privades ara seran amb ànim de lucre. Els convenis poden fer un acord amb l'agència privada de col·locació, ja que el SOC està col·lapsat. D'aquesta manera és la Agència Privada qui col·loca els treballadors.

2013: Apareix el Portal Únic de Empleo, estiguis on estiguis pots arribar a totes les ofertes de treball del territori espanyol.

Polítiques d'Ocupació a Espanya

Reformes laborals:

1984:

1. Modalitats contractuals:

   17 modalitats de contracte. Té com a objectiu facilitar la contractació als empresaris.

2. Contractes formatius:

   Es posen en pràctica contractes de formació i contractes de pràctiques. L'avantatge per l'empresari és el que s'estalvia en Seguretat Social referint-se al cost laboral. És fa perquè la taxa d'atur juvenil era molt alta. A partir del 1984 és contracta molt més de manera temporal, la qual cosa canviarà el panorama espanyol.

1992:

1. Subsidi d'atur:

   Es redueix la quantia i la duració, a més, caldrà complir uns requisits per poder cobrar-lo. (12 mesos cotitzats). Es fa al 1992 perquè al 1991 es signa el tractat de Maastricht on es pacta reduir el dèficit públic reduint la despesa pública en subsidis.

1994:

1. Costos d'acomiadament:

   No varia la indemnització, el que varia són les causes d'acomiadament.

2. Contracte d'aprenentatge:

   Serà el nou pas del contracte de formació i, a més reduirà el temps de formació. Es redueixen perquè volen una reducció de l'atur, els joves aprenen amb menys temps i poden incorporar-se abans al mercat de treball.

1997:

1. L'estabilitat:

   Intentar que els treballadors que tenen un contracte temporal es pugui modificar per un contracte indefinit. Fomentant la feina indefinida als joves, majors de 45 anys i dones infra representades, aturats de llarga durada i discapacitats. Els avantatges d'aquest contracte són:

• Indemnització de 33 dies de salari per any treballat
• Bonificacions a la Seguretat Social, el 50% quedarà rebaixat pels empresaris i en el cas de discapacitats l'empresari no ha de pagar Seguretat Social.

Havies d'acceptar ofertes de treball a 30 km de casa teva, si no acceptaves la feina no tenies dret al subsidi

2006: També pactada entre Govern, sindicats i patronals

1. L'estabilitat

2. La temporalitat:

   Ara és del 37% i continua sent un problema i es vol reduir aquest percentatge. Per fer-ho fan que les bonificacions siguin d'una quantia fixa entre 800-1200€. Entre un % i una quantia fixa la diferència és que la quota fixa beneficia a un tipus de treballador que és aquell que guanya poc. L'objectiu és incentivar la contractació d'aquest tipus de treballadors els quals són de baixa categoria i poca qualitat.
3. El % fixe que l'empresa hagués de pagar per igual tant a un treballador qualificat com no qualificat, les bonificacions duraran 4 anys. El problema és que no podrem saber si aquesta reforma ha tingut èxit, ja que a partir del 2008 la crisi acomiada a molts d'aquests treballadors.

Pla de conversió extraordinaris: si converties contractes temporals en indefinits cobrava una bonificació de 800€ en 3 anys, però abans de l'1 de gener de 2007. Les quanties de 800€ eren pels joves fins als 30 anys, més altes per a majors de 45 anys i dones després de l'embaràs (1.200€). També es limita l'encadenament de contractes temporals, és a dir, no podies treballar més de 24 mesos amb contractes temporals.

2010:

1. Acomiadament:

   Es poden en marxa una sèrie de causes (pèrdues, baixades d'ingressos...) relacionades amb el moment econòmic per poder acomiadar de manera procedent pagant 20 dies per any treballat. Es produeix un increment dels acomiadaments procedents.

2. Contracte indefinit de foment:

   Es generalitza per tots els treballadors, és a dir, l'acomiadament improcedent ja és de 33 dies d'indemnització. Es redueixen els costos laborals d'acomiadament.

3. FOGASA:

   Els 8 primers dies d'indemnització, l'empresa et pot pagar des del fons de FOGASA. De manera que només pagarà 25 dies, per tal d'evitar que l'empresa hagi de tancar i així mantenir l'empresa oberta.

4. Indemnització dels contractes temporals:

   La indemnització de contractes laborals passen de 8 a 12 dies per any treballat. S'arribarà al 2014 fins als 12 dies, ja que cada any s'augmenta 1 dia.

5. Negociació col·lectiva:

   Generalitzar les clàusules de despenjament el que facilita que les empreses no apliquin clàusules fixades al conveni en vers de la situació econòmica.

6. Eliminació encadenament de contractes temporals

2012:

1. Acomiadaments:

   Un treballador acomiadat de forma improcedent podrà cobrar una indemnització de 33 dies de salari en un màxim de 24 mesos.
2. Acomiadament procedent: s'afegeixen més causes per justificar l'acomiadament i que sigui procedent. Amb 20 dies de salari en un màxim de 12 mesos.

3. Apareix el contracte d'emprenedors:

• Es per a empreses de menys de 50 treballadors, poden tenir unes bonificacions segons si contracten a joves menors de 30 anys (3.600€ en 3 anys) i majors de 45 (4.500€)
• Es torna a introduir l'encadenament de contractes temporals
• Prioritat del conveni d'empresa, on el conveni de l'empresa té més poder que el del sector.
• Pròrroga del conveni d'un màxim de 2 anys. No es pròrroga de forma indefinida sinó només durant 2 anys. Si no s'arriba a un acord abans de 2 anys l'empresari fixarà les normes de manera unilateral