Estructura de la cèl·lula i tipus de teixits animals

Biologia21 d’abr. 20262,75 KB

Estructura de la cèl·lula animal i vegetal

Centrosoma: format per dos centríols i les fibres de l'àster.
Cilis i flagels: prolongacions filamentoses que permeten el desplaçament de les cèl·lules.

Cloroplast: només es troba en les cèl·lules vegetals i és de doble membrana. La part interna es coneix com a estroma i és plena d’uns discs, el conjunt dels quals constitueix la grana. Contenen la clorofil·la.
Paret cel·lular: coberta de cel·lulosa que només es troba a les cèl·lules vegetals i serveix per donar rigidesa a la cèl·lula vegetal.

Membrana cel·lular: aquesta aïlla el citoplasma, però no és un embolcall continu, sinó que té porus. Això li permet regular el pas de les substàncies que entren i surten de la cèl·lula i que són necessàries per a les funcions de nutrició, relació i reproducció.
Citoplasma: és el medi cel·lular comprès entre la membrana plasmàtica i el nucli. Té una fracció líquida i conté els orgànuls cel·lulars.
Nucli: és generalment l’orgànul més gran de la cèl·lula i va ser el primer que es va observar al microscopi òptic.

Un teixit és un conjunt de cèl·lules del mateix tipus, que tenen una estructura molt semblant i que fan les mateixes funcions.

En els animals podem trobar quatre grups de teixits:

Format per cèl·lules molt juntes, sovint amb formes geomètriques i formant capes.

Cobreixen i protegeixen superfícies.
Tipus: epitelials (epidermis de la pell, endoteli de vasos sanguinis, etc.) i glandulars (secreció de substàncies).

Format per cèl·lules poc especialitzades immerses en una substància intercel·lular.

Tipus: conjuntiu (per unir el teixit entre si mateix), l'adipós (emmagatzema greixos, aïllant tèrmic i protector), el cartilaginós (de sosteniment) i l'ossi. La sang és un tipus especial de connectiu (cèl·lules que suren en el plasma).

Format per cèl·lules allargades que formen fibres que contenen proteïnes contràctils.

Detecta les variacions del medi, transmet ordres i elabora respostes.