L'Estructura Social i Econòmica de la Catalunya del Segle XIX

Transformacions Socials i Econòmiques al Segle XIX

La desaparició de les rendes senyorials, pagades pels pagesos a la noblesa, i dels privilegis de l'Església va implicar l'aparició d'una nova estructura social en dues classes: els propietaris (de la terra, de les empreses o del capital) i els treballadors (que posseïen la seva capacitat de treball per llogar-la a canvi d'un salari). També es va consolidar una economia de mercat on les relacions econòmiques van passar a basar-se en el contracte i el mutu acord.

Els factors que intervenen en la producció són:

• La renda de la terra (com a pagament per la utilització d'una propietat aliena).
• El benefici (com a rendiment de la inversió).
• El salari (com a pagament del treball realitzat).

Amb la propietat privada va augmentar el poder econòmic de la burgesia; en canvi, va disminuir el de la noblesa i l'Església catòlica.

L'Evolució Urbana i els Reptes de les Ciutats

Les ciutats de la societat del segle XIX van incrementar notablement la seva població. A Catalunya es va produir un moviment migratori intern i extern concentrat al Barcelonès i als seus voltants. L'enorme creixement va provocar problemes d'habitabilitat i sanitat, i les epidèmies i les malalties infeccioses van tenir molta incidència. A Barcelona es van enderrocar les muralles i es va elaborar un pla d'ampliació de la ciutat (l'Eixample). Es va iniciar l'enllumenat públic, els serveis de clavegueram i aigua corrent, i un nou estil de construcció (edificis més alts i distribuïts en habitatges de diferents categories).

Les Classes Dirigents del Segle XIX

Amb els liberals al poder es va mantenir el poder nobiliari. Les classes dirigents eren la noblesa, la gran burgesia i les classes mitjanes.

La Noblesa

• La Petita Noblesa:

  va perdre poder econòmic, convertint-se en propietaris agraris de la classe mitjana. La noblesa catalana també va patir un retrocés social. Els propietaris agrícoles provinents de l'aristocràcia van prendre part en la formació de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

• La Gran Noblesa:

  era un petit grup de famílies que conservà les terres, convertides aleshores en propietat privada, i n'adquirí de noves. Però els patrimonis nobiliaris van anar disminuint. Al final del segle, les fortunes dels industrials i comerciants ja eren molt superiors a les nobiliàries. El poder i la influència nobiliàries no provenien només de la seva riquesa, sinó que amb Isabel també tingueren poder polític, formant part de les camarilles.

La Gran Burgesia

La noblesa terratinent vinculada als negocis va resultar la més beneficiada de les transformacions. Gran part d'aquesta va invertir en terres i es va acabar convertint en rendistes. La burgesia era d'arreu de l'Estat, tot i que el centre de negocis i del poder va ser la capital. La burgesia industrial catalana, entre 1838 i 1868, va tenir el màxim esplendor. La procedència era diversa: del cotó i del ferro, d'indians que havien repatriat els capitals i que havien irromput amb força en els negocis barcelonins i en la compra de terres, etc. La burgesia industrial va ser determinant. Aquesta i la Cambra de Comerç van dominar la vida econòmica catalana. A més, la burgesia industrial va ocupar un lloc secundari en l'organització de l'Estat i es va preocupar per la necessitat d'una política proteccionista.

Les Classes Mitjanes

Eren un nombre reduït, representat per propietaris de terres, comerciants, petits fabricants, professionals liberals o treballadors públics. Posseïen rendes o ocupacions i tenien un estil de vida característic amb les seves formes d'oci i el seu nivell d'instrucció. Eren conservadores i defensaven l'ordre i la propietat.