Estructura Urbana: Espanya i Catalunya - Jerarquia i Xarxes

Parts de la Ciutat

• Centre: pot ser de negocis o històric.
• Barris/Àrees residencials: es troben en diverses parts de la ciutat.
• Àrees industrials: són espais a la perifèria urbana, ben comunicats amb la ciutat.
• Perifèria: es troba formada per zones immediates a la ciutat, directament vinculades a ella.

Xarxa Urbana Espanyola

La xarxa urbana espanyola és força desigual. Les ciutats més poblades se situen a la perifèria litoral i Madrid. Les comunitats autònomes (CCAA) amb més taxa d’urbanització són Andalusia, Catalunya, Madrid i el País Basc. Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao i Màlaga, amb les seves àrees metropolitanes, acumulen una tercera part de la població espanyola (representen l'1,9% del territori). Madrid i Barcelona se situen entre les principals regions metropolitanes d'Europa.

Jerarquia Urbana Espanyola

1. Metròpolis estatals

Madrid i Barcelona; concentren un volum important de població, exerceixen influència sobre la resta del territori estatal i estan relacionades amb altres ciutats a escala mundial.

2. Metròpolis regionals

Capitals de regió, relacionades amb les metròpolis estatals i que exerceixen la seva influència sobre extenses àrees de caràcter regional (Sevilla, València, Bilbao, Saragossa i Màlaga). La seva població se situa entre 500.000 i 1.500.000 habitants.

3. Metròpolis subregionals o de segon ordre

Són àrees metropolitanes petites (la seva població no arriba als 500.000 habitants) com Vigo, Valladolid, Múrcia... Disposen de serveis especialitzats, però la seva influència és menor.

4. Ciutats mitjanes

Moltes capitals provincials atreuen serveis i població (entre 50.000 i 200.000 habitants): Santander, Segòvia, Logronyo, Burgos...

5. Ciutats petites

Últim esglaó subregional, nuclis de població entre 10.000 i 50.000 habitants, amb equipaments i infraestructures bàsiques: Sòria, Terol... La majoria, però, no són capitals de província.

Xarxa Urbana de Catalunya

Presenta diversos nivells:

a) Àrea Metropolitana de Barcelona

Amb més del 60% de la població catalana. Exerceix funcions de centralitat administrativa, econòmica i de serveis. És constituïda per una conurbació central (Barcelona i municipis més propers, com Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet...) i dues corones de poblacions en les comarques veïnes.

La segona corona inclou Mataró, Granollers, Terrassa, Sabadell, Martorell, Sitges... (ciutats industrials i capitals de comarca).

b) Capitals de província

Tarragona, Lleida, Girona i les poblacions dels voltants.

c) Ciutats mitjanes capitals comarcals

Amb forta influència (supracomarcal) en el seu entorn: Tortosa, Manresa, Vic, Figueres, Olot, Igualada, Puigcerdà, Vilafranca del Penedès...

d) Capitals de comarca més petites o nuclis subcomarcals importants

Amb funcions relacionades amb el turisme o la indústria: la Seu d'Urgell, Berga, Roses, Palamós, Amposta, Cambrils...