L'Ètica, la Llibertat i la Responsabilitat dels Actes Humans
L'Ètica: L'Art de Fer un Bon Ús de la Llibertat
L’Ètica és l’art de fer un bon ús de la nostra llibertat. Ens sabem i ens volem lliures, estimem la llibertat per sobre de tot, fins i tot per sobre de la pròpia existència. Qui vol viure sent esclau? La història de la humanitat és plena de persones que han donat la vida per la llibertat.
El Cost de la Llibertat i la Responsabilitat
Però, que difícil ens resulta sovint ser lliures! Quant ens costa triar lliurement! Quin contratemps acceptar que després de l’exercici de la llibertat truca a la porta la responsabilitat! Molts cops sentim la «por a la llibertat» [...], perquè sabem que ser lliures no és una tasca fàcil.
— Carlos Goñi: Recuerda que eres hombre
La Llibertat com a Base del Caràcter Moral
Admetre una certa llibertat en l’ésser humà és l’única forma de concebre’l també com a ésser moral. (Un ésser no lliure no és responsable dels seus actes). Precisament, aquest caràcter lliure i obert de l’acció és allò que fa l’ésser humà responsable dels seus actes. Un individu que davant una determinada situació reflexiona, pren una decisió i actua en concordança amb ella és autor d’aquesta acció i, per tant, n’ha de respondre. Aquest caràcter lliure de l’actuació humana constitueix també la base del caràcter moral que posseeix en exclusivitat.
EXERCICI 1: Accions sense Responsabilitat Moral
D’acord amb el criteri anterior, pensa cinc exemples d’accions que pugui fer un subjecte sense ser moralment responsable d’elles.
- Exemple: Comet un delicte sota amenaça insuperable.
EXERCICI 2: El Dilema de la Joana
Què opines d’aquesta història? Respon a les següents preguntes:
- Què et sembla l’actitud dels pares?
- I la de la filla?
La Història
El dia que va fer 16 anys, la Joana va dir als seus pares que volia abandonar els estudis i posar-se a treballar. Els pares de la Joana van intentar convèncer-la dient-li que continuar estudiant segurament li obriria en el futur moltes més portes laborals que les que ara podia tenir. La Joana va respondre que ja era prou gran per saber el que més li convenia. Davant d’això, els seus pares la van deixar fer.
Uns mesos més tard, la Joana es queixava als seus pares de les feines que havia pogut trobar, que no satisfeien el que ella esperava, i retreia als seus pares que no l’haguessin obligat a continuar estudiant.