Ètica i Valors: Kant, Scheler i Moore (Deontologia i Axiologia)
Immanuel Kant: L'Ètica Deontològica
Les ètiques anteriors a Kant eren materials: buscaven la felicitat o el plaer. Les ètiques deontològiques, en canvi, són formals: el que importa és la llei, la norma, la forma d’actuar.
L'ètica kantiana és universal, necessària, independent de l’experiència i val per si mateixa. S’expressa en els següents imperatius categòrics:
- «Actua de manera que la màxima de la teva acció pugui convertir-se en una llei universal.»
- «Actua de manera que consideris els altres i a tu mateix un fi i no un mitjà.»
Kant defensava l'autonomia de la voluntat (donar-se la llei) i la racionalitat. L'ètica no té contingut, però sí forma, i això garanteix la universalitat.
Kant rebutjava basar l'ètica en la felicitat o el plaer, ja que es pot ser feliç en una situació on qualsevol altre no ho seria, i podem ser feliços sense merèixer-ho. En aquest sentit, Kant s'acosta a Baruch Spinoza, qui afirmava que: «La felicitat no és el premi de la virtut, sinó la virtut mateixa.»
Max Scheler: Axiologia o Teoria dels Valors
Scheler va desenvolupar l'Axiologia, la teoria dels valors, basada en una jerarquia on existeixen valors positius i negatius.
Scheler va distingir les essències de les realitats naturals i tangibles, i els valors dels béns, que són els seus portadors circumstancials.
Característiques dels Valors
Els valors són objectius i es presenten a priori (abans de l’experiència). Estan estructurats segons dos principis:
- Polaritat: Són positius o negatius (a diferència de les coses, que només són positives).
- Jerarquia: Cada valor és igual, superior o inferior als altres.
La Jerarquia dels Valors de Scheler
- Valors Sensibles (o que agraden): Dolços, amargs.
- Valors Vitals: Sa, malalt.
- Valors Espirituals:
- Estètics (bonic i lleig)
- Jurídics (just i injust)
- Intel·lectuals (veritable i fals)
- Valors Religiosos: Sagrat, profà.
Els valors morals no constitueixen una categoria pròpia, ja que no tenen portadors; són valors purs que depenen d’altres valors.
Scheler defensava la independència dels valors respecte als éssers i objectes, afirmant que els valors existeixen independentment de les persones que els posen en pràctica.
G. E. Moore: L'Intuïcionisme Ètic
Dins de l'àmbit de l'intuïcionisme, George Edward Moore va analitzar el terme bo.
Moore defensa la indefinició del bé: el terme «bo» és un concepte simple que no es pot analitzar ni explicar a ningú. Si fos definible, seria mitjançant altres termes, cosa que Moore rebutja.
Crítiques de Moore
- La Fal·làcia Naturalista: Critica aquelles teories que intenten identificar el bé amb una propietat natural (per exemple, dir que el plaer és bo).
- Crítica a Kant: Argumenta que el concepte de deure implica el concepte de bo, i per tant, el deure és tan indefinible com el bé mateix.
Moore proposa l’intuïcionisme ètic: les veritats morals fonamentals es coneixen directament per intuïció.