Europa Medieval: Segones Invasions, Feudalisme i Societat
Les segones invasions a Europa (s. IX-X)
A Europa, la segona meitat del segle IX i el segle X es va caracteritzar per la divisió i la inseguretat.
Els vikings: guerrers d'Escandinàvia
Procedien d'Escandinàvia. Eren guerrers ferotges i feien que la gent els tingués por, provocant pànic.
Els magiars: origen del Regne d'Hongria
Provenien de les estepes asiàtiques. Es van establir a l'est d'Europa, on van formar el Regne d'Hongria.
Els sarraïns: pirates musulmans del Mediterrani
Eren pirates musulmans que van protagonitzar molts saquejos i pillatges al llarg de les costes mediterrànies europees.
El feudalisme: nou sistema social
Aquesta situació d'inseguretat va donar lloc a l'aparició del feudalisme, un nou sistema polític, econòmic i social que tenia les característiques següents:
- Cada gran noble va assolir el domini total de les seves terres.
- Els nobles acceptaven la primacia del rei mitjançant un pacte anomenat vassallatge.
- Al seu torn, els nobles podien tenir vassalls propis, que solien ser nobles menys importants.
Així es formava una cadena de vincles personals que lligava el rei amb els nobles del regne. Aquest sistema va provocar guerres freqüents.
El poder del rei i la seva cort feudal
Durant el feudalisme, el poder del rei era molt dèbil. La cort estava formada per un grup de juristes, eclesiàstics i guerrers que ajudaven el rei a governar. L'exèrcit reial era reduït i el monarca, per defensar el regne, depenia dels exèrcits dels seus vassalls.
Organització del feu: reserva i masos
El feu estava dividit en dues parts principals:
- Reserva senyorial: Era la part de la terra explotada directament pel senyor. Tots els productes d'aquesta terra pertanyien al senyor.
- Els masos: Eren porcions de terra que el senyor concedia als camperols perquè les cultivessin per al seu propi benefici. A canvi d'aquestes terres, els camperols havien de pagar al senyor unes rendes, que podien ser en forma de productes (part de la collita, teixits, animals, etc.) o treball a la reserva senyorial.
La societat estamental medieval
La societat medieval es va organitzar en tres grups socials tancats, anomenats estaments, cadascun amb una funció específica:
- Noblesa (Bellatores): Formada per cavallers i les seves famílies. La seva missió era defensar la població mitjançant les armes.
- Clergat (Oratores): Composts per monjos i sacerdots. Havien de resar per la salvació espiritual de les persones.
- Treballadors (Laboratores): Eren majoritàriament camperols, però també incloïen artesans i comerciants. S'encarregaven de produir aliments i béns necessaris per a tota la societat.
L'Església i els clergues a l'Edat Mitjana
El Papa de Roma era el cap de l'Església catòlica i també governava els Estats Pontificis, situats al centre de la península Itàlica.
L'excomunió: càstig eclesiàstic
L'excomunió era un càstig eclesiàstic molt greu. Si un rei era excomunicat, els seus súbdits quedaven alliberats del jurament de fidelitat que li havien prestat.
El clergat secular: bisbes i diòcesis
El clergat secular estava format pels sacerdots, rectors i bisbes que vivien entre els laics (el poble). Els bisbes controlaven un territori extens anomenat diòcesi.
El clergat regular: ordes i monestirs
El clergat regular estava format pels monjos i monges que vivien en comunitat dins dels monestirs, seguint una regla específica (com la de Sant Benet). Estava organitzat en ordes religiosos, dirigits per abats o abadesses (superiors dels monestirs).
La vida als monestirs: pregària i meditació
Els monjos i les monges vivien als convents i monestirs. En aquests edificis, es dedicaven sobretot a pregar i meditar, seguint horaris estrictes. A més, molts monestirs van ser importants centres de cultura, on es copiaven manuscrits i es conservava el saber clàssic.