L'Evolució Biològica: Teories, Proves i Origen Humà

L'origen de la vida i les teories evolucionistes

Generació espontània: La vida sorgia de manera espontània a partir de matèria inerta.

Demostració de Pasteur: El 1860 va provar la falsedat de la generació espontània. Tot ésser viu prové d'un altre.

Teoria de la síntesi abiòtica: La vida es va originar a la Terra a partir de matèria orgànica. La va formular Oparin i la va defensar Miller.

L'evolució biològica

L'evolució biològica és el procés de transformació de les espècies al llarg del temps.

El Fixisme

Segons el fixisme, no hi ha canvis en el temps. Linné i Cuvier en van ser els defensors (teoria actualment no acceptada).

Teories de l'evolució

Les espècies canvien al llarg del temps. Destaquen les següents teories:

Lamarckisme

Primera teoria evolucionista. Els organismes tendeixen a la complexitat. La funció crea l'òrgan i els caràcters adquirits s'hereten.

Darwinisme

Darwin i Wallace proposen que la selecció natural és el mecanisme que fa que les espècies evolucionin:

• Els organismes produeixen més descendents dels que sobreviuen.
• Entre els individus hi ha una lluita per la supervivència.
• Existeix variabilitat entre els individus d'una població.
• El medi selecciona els individus més ben adaptats (selecció natural).

Viatge al Beagle: Proves que porten a les teories. Thomas Malthus (economista que parla de la lluita per la supervivència) i Charles Lyell (successió) van influir en el pensament de Darwin.

El Neodarwinisme

Integra la teoria de l'evolució amb les noves dades aportades per la genètica i per altres disciplines de la biologia. La unitat evolutiva no és l'individu sinó la població. La variabilitat dels individus és conseqüència de la recombinació genètica i de les mutacions.

Proves de l'evolució

L'evolució està avalada per un seguit de proves de diferent mena:

• Taxonòmiques i anatòmiques.
• Paleontològiques i embriològiques.
• Biogeogràfiques, bioquímiques i genètiques.

Origen de les noves espècies

Espècie: Conjunt d'organismes capaços d'encreuar-se entre ells i originar descendència fèrtil.

Especiació: Conjunt de processos que originen noves espècies. Es requereix que es produeixi un aïllament reproductiu entre dues poblacions d'una mateixa espècie.

Origen i evolució de l'espècie humana

Els primats constitueixen l'ordre de mamífers a què pertany l'espècie humana, que comprèn també les espècies extingides del gènere Homo i Australopithecus (com l'Ardipithecus ramidus).

Adquisició del bipedisme: Consisteix a caminar sobre els dos peus sense repenjar les mans a terra. Aquest procés requereix canvis anatòmics.

Evolució del gènere Homo

Destaquen les següents espècies: H. habilis, H. ergaster, H. erectus, H. antecessor, H. heidelbergensis, H. neanderthalensis i H. sapiens sapiens.