Evolució del Pensament Polític i el Dret Natural

L'evolució del dret i la política als segles XVI-XVIII

Als segles XVI i XVII es van desenvolupar propostes per a regular les relacions amb els individus de civilitzacions diferents.

Francisco de Vitoria

Francisco de Vitoria defensava que la pertinença a una cultura més o menys endarrerida no impedia que les persones tinguessin uns drets naturals. Va defensar el dret natural de les poblacions índies de l'Amèrica.

Hugo Grotius

Hugo Grotius, autor de Dret de la guerra i de la pau, fa un desenvolupament ampli i minuciós del dret de guerra i moltes més de les seves opinions encara són vàlides en les relacions internacionals. L'únic dret comú a tots és el dret natural.

Maquiavel

Maquiavel va promoure la separació entre la justícia i la política, resumida en la cèlebre frase: "El fi justifica els mitjans".

Thomas Hobbes (Segle XVII)

Hobbes va treballar en la legitimació de l'Estat absolut a través d'un contracte o pacte social. Va escriure un tractat polític per a justificar el poder absolut del rei. Ell pensa que la naturalesa no era el paradís, sinó que era el resultat de la "guerra de tots contra tots" i pensa que l'ésser humà és lliure en l'estat de naturalesa, però ha de pactar per a poder sobreviure. El pacte que fa l'ésser humà és un contracte en el qual renuncia a la seva llibertat per a donar els seus drets a un sobirà que, a canvi, li proporcioni seguretat.

John Locke (Segle XVII)

Per a Locke, la vida en l'estat de naturalesa està "plena de sobresalts i perills continus". El propòsit de l'ésser humà en unir-se voluntàriament en societat és salvaguardar els seus drets naturals:

• La vida
• La llibertat
• La propietat

Segons ell, cal "establir en aquest món un jutge amb autoritat per a decidir totes les disputes i reparar tots els danys que pugui patir un membre qualsevol d'aquesta".

Jean-Jacques Rousseau (Segle XVIII)

Rousseau afirma que les lleis han de ser l'expressió de la voluntat general; els éssers humans depenen de si mateixos i no de la voluntat del rei. Ell afirma que els éssers humans s'associen per a defensar-se i la manera de compaginar la seguretat amb la llibertat original és el que ell anomena "contracte social", que defineix com la força d'associació que permet defensar la persona i els béns de cadascun dels associats.