Evolució i fonaments de la democràcia: de Grècia a l'actualitat
Fonaments i evolució de la democràcia
La democràcia és un sistema polític que defensa la sobirania del poble i el dret del poble a escollir i controlar els seus governants.
L'arrel grega
Tenia un règim polític en què el govern estava en mans de tots els ciutadans. Però la condició de ciutadà estava reservada als homes lliures nascuts a la polis i en quedaven exclosos:
- Els esclaus
- Els estrangers
- Els menors de 30 anys
- Les dones
Els ciutadans es reunien en l'assemblea (ekklesia) per decidir els assumptes públics.
Diferències amb la democràcia actual
La mida de les comunitats, que a Grècia eren petites i tots els membres es coneixien. Eren, a més, més compactes i econòmicament independents, tot i que la seva economia es basava en el treball dels esclaus. En la democràcia grega no existia l'estat com l'entenem ara. Abans, la democràcia directa funcionava només en les deliberacions i en la presa de decisions. La democràcia configurava una forma de vida; era molt difícil distingir entre l'esfera pública i la privada en el ciutadà grec.
Semblances
A la polis atenesa, l'argumentació racional era el fonament de tota autoritat; qui exerceix el poder del poble ha d'argumentar les seves raons perquè siguin acceptables pel poble. Les nostres democràcies sostenen que hi ha una relació intrínseca entre ciutadania i participació. Una ciutadania no pot funcionar sense ciutadans ben formats i moralment íntegres.
L'arrel republicana
El concepte republicà, és a dir, la idea que el poder del governant només és justificable quan persegueix el bé comú. Els governants obtenen el seu dret a governar del consentiment del poble.
Les arrels liberals
Es caracteritzen per la proclamació de drets i deures individuals, la separació de poders i el principi de representació.
La democràcia com a protecció
És el sistema polític que millor salvaguarda la llibertat; tots han de tenir els mateixos drets per comprar i vendre. Es proposa, en una democràcia com a protecció, un mecanisme de control sobre els governants i un sistema representatiu. Per assegurar la protecció de la llibertat individual, és necessària la separació de poders. A més, el legislatiu ha de ser electe i també responsable davant els electors. Es compon d'unes bases institucionals com:
- El sufragi universal
- El vot secret
- La lliure competència
- La llibertat d'expressió
- La llibertat d'associació
- La llibertat de premsa