L'Evolució Humana: Origen de la Vida, Hominizació i Diversitat Cultural

L'Origen de la Vida: Teories

Fixisme i Creacionisme

Model explicatiu mític basat en la interpretació literal del primer llibre de la Bíblia, el Gènesi.

• Creació separada i definitiva de totes les espècies vives, incloent-hi l'home, creat per Déu a imatge i semblança seva.
• Caràcter inamovible de les espècies al llarg del temps.
• Nega l'evolució (per exemple, segons el fixisme, el cavall i l’ase no procedeixen d’un avantpassat comú).

Evolucionisme: Transformació i Evolució de les Espècies

Lamarckisme o Teoria de l’Adaptació al Medi

1. Llei d’ús i desús dels òrgans.
2. Llei de la transmissió dels caràcters adquirits.

Darwinisme

1. Les espècies deriven unes de les altres per selecció natural.
2. L’ésser humà també és el resultat d’aquest procés evolutiu, que s’aplica a partir de dues idees clau: la Lluita per l’existència i la Supervivència del més apte.

Teoria Sintètica de l’Evolució (Neodarwinisme)

Proposada per Theodor Dobzhansky, Ernst Mayr i George Simpson. És una síntesi de les teories de Darwin amb la genètica moderna, juntament amb les últimes aportacions de la paleontologia, la biologia, la zoologia, la botànica i la geologia.

Explica el procés evolutiu a partir de dos mecanismes:

1. Variabilitat genètica (modificació o mutació).
2. Selecció natural.

L’Espècie Humana

Característiques Biològiques dels Primats

1. Predomini de la vista sobre els altres sentits, ja que és el que proporciona més informació. Permet avaluar la profunditat i les distàncies, i poden veure una gran gamma de colors. En canvi, l’olfacte no està gaire desenvolupat.
2. Són animals pentadàctils, amb cinc dits a cada mà i a cada peu, capaços d’agafar i subjectar objectes.
3. Tenen el mateix nombre de dents (trenta-dues, setze a cada mandíbula). En els humans, això varia. L’alliberament de les mans ha causat una disminució de la mida de la mandíbula, ja que no tenen funció d’atac o defensa.
4. Reduït nombre de fills en cada embaràs. L’embaràs és llarg i hi ha una llarga dependència dels fills respecte a la família, que comprèn l’educació i l’aprenentatge.
5. Els primats són animals eminentment socials, viuen en grup. Una intensa vida social només és possible si hi ha mecanismes potents de comunicació.
6. Sistema nerviós desenvolupat a nivell cerebral. Sense l’existència d’un òrgan central de coordinació no es poden donar les complexes activitats dels primats.

Característiques Biològiques de l’Espècie Humana

Hominizació

Procés d’evolució biològica que, a partir dels homínids, ha portat fins als éssers humans actuals (Homo Sapiens). La denominació sapiens fa referència al tret més característicament humà: la capacitat de pensar i parlar, de raonar i d’enraonar. L’evolució del cervell també va ser deguda a una evolució cultural, a partir d’una educació.

Bipedisme

Capacitat d'aguantar-se i desplaçar-se sobre les dues cames. Només els humans són permanentment bípedes. El bipedisme no és la causa de l’aparició de la intel·ligència, però és una adquisició adaptativa sense la qual difícilment hauria aparegut l’Homo Sapiens.

• Estalvi d’energia.
• Deixa exposada al sol una part més petita del cos i facilita la refrigeració produïda per l’aire.
• Alliberament de les mans.

Cervell Complex

Els humans són una de les espècies que «dedica» més part del cervell al control del cos. Es va establir un índex de cefalització, que en el nostre cas és de 7. Hem desenvolupat l’escorça cerebral i els lòbuls frontals. Som conscients, però sobretot autoconscients.

Naixement Prematur

L’ésser humà és l’animal que neix sense haver «madurat» prou. El cervell creix més que el cos en el primer any de vida. Per això els nadons estan indefensos i necessiten la protecció parental.

Capacitat Lingüística

La capacitat de parlar és una altra característica humana, així com la capacitat de crear i usar símbols. El llenguatge és el resultat del cervell complex. Sense el llenguatge no hi hauria cap mena de tasca col·lectiva ni forma d’organització social.

Ocupació Planetària

Els humans són els únics primats que ocupen tot el planeta, adaptant-se als ambients ecològics més diversos. Els humans ens adaptem, fent que sigui el medi ambient el que s’adapti a nosaltres.

Sexualitat No Reproductora

En els humans, la sexualitat té una funció no exclusivament reproductora. Hi ha una funció eròtica, només per obtenir plaer, que propicia una funció relacional. La sexualitat té una funció de manteniment de l’estructura social.

La Diversitat Humana

Especificacions Morfològiques

1. Color de la pell: La melanina està present en les persones de pell fosca, i serveix de protecció contra els raigs solars.
2. Forma del cos: Els habitants de les àrees càlides solen tenir la forma del cos «cilíndrica», alts i prims; els de les àrees fredes el tenen de forma «esfèrica», baixos i grassos.
3. Trets facials: Certes característiques de la cara són el resultat de l’adaptació a condicions climàtiques. El nas llarg és típic de zones fredes, igual que els ulls ametllats, per protegir-se del reflex del sol a la neu.

És massa difícil seleccionar un grup de característiques morfològiques pròpies de cada raça, i és encara més difícil assignar característiques psicològiques.

El Racisme

El racisme és el discurs ideològic que proclama que les persones s’encabeixen de manera natural en grups racials diferents, i que uns són superiors als altres.

La Humanització i la Cultura

La Humanització

La humanitat ha experimentat uns canvis enormes en aquest temps; la cultura en l’espècie humana ha evolucionat ràpidament.

Evolució Natural i Evolució Cultural

La humanització és el procés de canvi i evolució dels éssers humans des del punt de vista cultural i social. L’ésser humà és l’animal cultural que aprèn socialment els seus comportaments. La vida humana és una vida oberta, no marcada genèticament pels instints.

Definició de Cultura

Cultura és tot allò que els humans creen i fan perquè ho han après socialment d’altres humans. La definició antropològica fa referència a les idees d’aprenentatge i societat.

Els Estils de Vida

Els humans segueixen les pautes de la seva cultura. Els grups humans seleccionen un estil de vida si creuen que pot augmentar el seu grau de benestar.

Actituds Davant de la Diversitat Cultural

• Etnocentrisme

  Actitud que tenen els que jutgen i valoren la cultura d’altres grups des dels criteris i creences de la pròpia cultura. Exemples: imperialisme, colonialisme, nazisme, descobriment d'Amèrica.

• Racisme

  Creença, actitud o conducta que es basa en la consideració que hi ha unes races superiors a unes altres, és a dir, defensa que hi ha races humanes i races subhumanes. Exemples: els bàrbars (grecs), l'apartheid.

• Xenofòbia

  Actitud de menyspreu i rebuig envers el que és estranger, diferent o estrany. Sovint és una actitud emocional causada per la por i la ignorància. Exemple: discriminació, lleis antiimmigració (com la de Berlusconi).

• Relativisme Cultural

  Considera que és impossible comparar o avaluar les característiques de les diferents cultures. Es basa en la creença que qualsevol cultura té un valor en ella mateixa. Aquesta posició acostuma a servir com a excusa per a la passivitat davant d’actes injustos i inhumans. Exemple: el vel a l'Islam.

• Universalisme

  Proposa un rebuig envers les actituds etnocèntriques per tal d’evitar que unes cultures s’imposin a unes altres, basant-se en un diàleg real que faciliti la convergència d’aquells trets culturals que han demostrat eficàcia (Exemples: la democratització de la societat, la igualtat d’oportunitats). Per als defensors d’aquesta doctrina, aquests trets mereixen convertir-se en trets universals sense que desapareguin els propis de cada poble. Exemple: l'esperanto (idioma universal).

• Interculturalisme i Diàleg

  Aquesta posició neix del reconeixement de la pluralitat cultural com un fet enriquidor, ja que ens pot ajudar a entendre millor el món i a nosaltres mateixos. Busca la convivència pacífica i harmoniosa de diferents formes de vida. Exemple: Estats Units (mexicans).