Evolució i Renovació del Teatre Català Postguerra i Democràcia

Renovació Teatral

Durant la dictadura franquista l’única alternativa que tenia el teatre era el silenci o fer representacions privades. L’any 1946 es va permetre fer teatre en català, però amb limitacions, fet que va resultar en un teatre conservador. Pel contrari, aquesta situació no va ser igual al teatre valencià, on només es va donar el sainet.

Anys Cinquanta i Seixanta

Als anys cinquanta, autors com Martí Domínguez van intentar renovar el teatre. La situació va millorar als anys seixanta amb l’aparició de grups teatrals com L’Agrupació Dramàtica de Barcelona, que van incorporar corrents europees com el teatre èpic o el teatre document. Una figura rellevant va ser la de Manuel de Pedrolo amb el seu teatre surrealista i de l’absurd.

Anys Setanta i Espectacularitat

Als setanta van aparèixer a Catalunya grups que buscaven l’espectacularitat, substituint la paraula i aprofitant els recursos de les festes populars. La Fura dels Baus, Els Comediants o Carnestoltes són algunes d’aquestes agrupacions, moltes de les quals han desaparegut actualment. Amb l’arribada de la democràcia, el nostre teatre va millorar.

Escriptura Teatral

Evolució i Director

En els anys setanta es va produir una evolució teatral que s’accentuaria amb el protagonisme del director en perjudici de l’autor, o bé el de la imatge sobre la paraula. També es van trencar les fronteres i es va anar més enllà del propi escenari.

Recuperació del Text i Denúncia Social

Va començar una nova etapa del teatre d’autor en català. Aquest fenomen de recuperació del text es correspon amb l’àmbit europeu. Autors com Benet i Jornet o Sirera van començar a fer un teatre innovador i tradicional alhora, amb un fort component de denúncia social.

Impacte de la Televisió

A partir de la democràcia, el teatre va millorar i la televisió va contribuir a fomentar-lo amb l’emissió de sèries en català, de les quals alguns dramaturgs com Benet i Jornet o Sirera eren guionistes.

Actualitat Dramatúrgica

En l’actualitat existeix una relació estreta entre autor i director, fet que provoca que els propis autors dirigeixin les seves obres, com és el cas de Carlos Alberola. Aquest últim, juntament amb Pasqual Alapont, presenten una escriptura teatral fàcil i ben feta.

Conclusions

Per tant, a l’actualitat el teatre és ric gràcies a la incorporació de procediments com el diàleg. Es destaca la importància de:

• La innovació escènica.
• La recuperació de la paraula.
• La diversitat de propostes.