Evolució i tendències de la poesia catalana (1939-1979)
Tendències de la poesia catalana: de la postguerra als anys 70
L'any 1939 ha estat qualificat com el grau zero de la nostra literatura. Amb tot, els prop de quaranta anys de dictadura no tingueren la mateixa duresa repressiva. Podem diferenciar tres etapes:
- Primer moment: La repressió fou molt dura. La nostra literatura va patir una doble persecució: a més de la censura que suportaven tots els escriptors de l'Estat, hi havia l'impediment lingüístic.
- Liberalització: Amb la derrota dels règims amics, Franco hagué de liberalitzar una mica el règim dictatorial com una estratègia per aparençar tolerància.
- Dècada dels seixanta: És un temps de creixement econòmic. L'aparició del fenomen del turisme va comportar l'expansió i l'enfortiment d'aquella represa cultural i literària.
La postguerra: exili i clandestinitat
Els primers anys de la postguerra van estar marcats per la por, la repressió, l'exili i la clandestinitat. Dues foren les destinacions dels intel·lectuals exiliats: França i Hispanoamèrica. No obstant això, continuaren mantenint la dignitat cultural amb la seua obra.
Poetes de l'exili: Pere Quart i Carles Riba
Dins la poesia, distingim Pere Quart i Carles Riba com els principals autors exiliats:
- Pere Quart: L'obra poètica (a l'igual que la dramàtica) explora la condició humana des del realisme, l'humorisme o la sàtira mordaç.
- Carles Riba: És el màxim representant del postsimbolisme. Inicià amb les Elegies un camí cap al seu jo profund, a més de buscar quin és el camí personal i col·lectiu que cal seguir.
Poetes clandestins: J. V. Foix i Gabriel Ferrater
Per l'altra banda, dins dels poetes clandestins, destaquem J. V. Foix i Gabriel Ferrater. Aquests organitzaven sessions clandestines de l'Institut d'Estudis Catalans en cases particulars i tertúlies, lectures de poemes o representacions teatrals privades:
- J. V. Foix: Elaborava una poètica que sintetitza elements noucentistes i tècniques avantguardistes, amb una constant dialèctica entre la racionalitat i la irracionalitat, i un contrast entre modernitat i classicisme.
- Gabriel Ferrater: Es dedicà a sintetitzar dos grans temes: les relacions humanes i el pas del temps. La seua poesia és, per tant, eminentment moral i feta a partir de l'experiència vital.