Factors biològics en la identitat de gènere
Factors biològics en la construcció de la identitat de gènere
Factors biològics:
- Genètic: el parell 23 de cromosomes (XX o XY)
- Endocrinològic: hormones masculines o femenines
- Anatomofisiològic: genitals interns i externs
- Neuròlogic: semblances i diferències cerebrals
Polimorfisme sexual: Durant l’embaràs es donen una sèrie d’informacions creuades a diferents nivells (genètic, endocrinològic i neurològic) que donaran lloc a una persona necessàriament sexuada.
- Feminització fetus XY: Insensibilitat hormonal als andrògens
- Masculinització fetus XX: excés d’hormones masculines
- Subjectes “ambigus” nadons que presenten, degut a aquests mecanismes explicats, certes ambigüitats més o menys acusades en els seus òrgans genitals. Com que aquesta ambigüitat pot ser molt àmplia, podem parlar de polimorfisme sexual.
Fases en el desenvolupament de la identitat de gènere
1) Primera identitat sexual i de gènere
Entre els 3 i els 7 anys els infants realitzen la construcció de la seva primera identitat sexual
- Etiquetatge: la categorització d’un mateix i dels altres en dos grups diferents: homes i dones (2’5 anys)
- Estabilitat: el gènere es manté estable al llarg del temps: els nens es faran homes i les nenes, dones (4-5 anys)
- La constància de gènere: Ésser conscient de que el canvi en les aparences no comporta un canvi en la seva condició de pertinença en un determinat morfisme ni per a si mateixos, ni per als altres (a partir dels 5 anys)
Juntament amb aquesta primera identitat sexual es dóna la primera identitat de gènere: el grau d’identificació amb els papers assignats per una determinada societat a la condició del seu morfisme sexual específic.
2) Segona identitat sexual i de gènere
Es dona al voltant de la pubertat i al llarg de tota l’adolescència.
- Les hormones masculines i femenines enviaran missatges a diferents parts del cos, de forma que aquest (ambigu, home o dona) patirà modificacions ben evidents.
- Cal sumar-hi l’acceptació o rebuig dels papers que cada societat assumeix que son els més idonis per a cada sexe.
- En aquesta fase queda clar que una cosa és la identitat sexual, i la corresponent orientació sexual, i una altra bastant diferent és la identificació amb els rols i sistemes de creences que una societat determinada jutja propicis per a les dones però no per als homes, o a l’inversa, en els àmbits que van més enllà del terreny sexual.
Conducta sexual i orientació sexual
- Diferenciar la conducta sexual de l'orientació sexual. P.e. Hi ha qui manté conductes sexuals amb persones de l’altre sexe, però tenen una orientació homosexual.
- La orientació sexual va més enllà que la conducta sexual i implica altres dimensions: l’afectiva i la psicològica.
- En adolescents heterosexuals, es poden donar conductes homosexuals de forma puntual.