Fenòmens especials en el condicionament clàssic: contracondicionament, condicionament de segon ordre i precondicionament sensorial
TEMA 8: Fenòmens “especials” en el condicionament clàssic (A)
1. El contracondicionament
En el contracondicionament, l’estímul que s’utilitza com a “estímul neutre” té, abans del condicionament, un significat motivacional determinat (apetitiu o aversiu) i és capaç de provocar respostes biològiques potents. El procediment de contracondicionament consisteix a associar aquest estímul amb un EI de signe motivacional contrari. Com a resultat, l’”estímul neutre” esdevé un EC que: 1) Perd el seu valor motivacional original per adquirir-ne l’oposat; i 2) Provoca una nova RC, també de signe motivacional contrari.
2. El condicionament de segon ordre
El condicionament de segon ordre (condicionament d’ordre superior) utilitza com a “EI” un EC obtingut en un condicionament anterior. Té dues fases:
-En la primera fase (o condicionament de primer ordre) es condiciona un estímul neutre (EC1) associant-lo amb un EI de la manera habitual: EC1···>EI--->RI Com a resultat: EC1--->RC1
-En la segona fase (“el condicionament de segon ordre” pròpiament dit) s’associa un segon estímul neutre (EC2) a l’anterior EC1, el qual fa així el paper d’EI en aquest segon condicionament: EC2···>EC1--->RC1 Com a resultat: EC2--->RC2
En principi, la resposta condicionada de segon ordre (RC2) és similar a la RC1, tot i que menys forta. La força màxima de la RC2 s’obté d’uns quatre assaigs d’adquisició EC2···>EC1, i es comença a debilitar progressivament si es continuen fent assaigs d’adquisició. En alguns casos es pot acabar desenvolupant inhibició condicionada a l’EC2 després d’un llarg entrenament.
Si una vegada instaurat el condicionament de segon ordre s’extingeix de manera independent el condicionament de primer ordre (presentant l’EC1 sol, sense l’EI però també sense l’EC2), la RC2 es pot mantenir intacta.
Algunes variables afecten a la força del condicionament de segon ordre són: A) La magnitud de l’EI; b) L’interval entre estímuls (tant en el condicionament de primer ordre com en el de segon ordre); c) La similitud entre els EC de primer i de segon ordres (a major similitud, major condicionament); i d) La contigüitat espacial entre els EC (com més propers en l’espai es presentin els estímuls, major condicionament).
Si el procediment es repeteix en una tercera fase (associant un nou estímul neutre a l’EC2), es pot obtenir condicionament de tercer ordre. En el condicionament de la por fins i tot s’ha arribat a obtenir condicionament de quart ordre, tot utilitzant com a EI inicial una descarrega elèctrica.
3. El precondicionament sensorial
Té dues fases:
-En la primera fase s’associen en una sèrie d’assaigs, com si es condicionessin, dos estímuls neutres: En1···>En2
El subjecte en principi no aprèn res d’aquesta primera fase, ja que no es dóna cap canvi en les respostes manifestes del subjecte.
-En la segona fase es condiciona de forma regular el segon estímul (En2), tot associant-lo amb un EI: EC2···>EI--->RI Té dos resultats:
a) El primer és el condicionament de l’EC2: EC2--->RC2
b) El segon és que, si ara presentem de nou el primer estímul (En1), també provocarà la nova resposta condicionada: EC1--->RC1