Figures Clau de la Literatura Catalana: De March a Fuster
Ausiàs March: El Poeta Clàssic del Segle XV
Nasqué el 1400 i fou considerat el millor poeta clàssic. Participà en campanyes militars i fou anomenat falconer del rei. Es casà amb Isabel Martorell i Joana Escorna, i no tingué descendència, però sí fills il·legítims. Morí el 1459.
Obra i Temàtica de March
La seva obra tingué èxit gràcies a la impremta i fou imitat i admirat per autors del Segle d'Or.
La temàtica principal destaca el tema amorós, on veu l'amor com una barreja de cos i esperit, de bé i mal. Entre els temes destaquen:
- Cants d'amor
- Cants morals
- Cants de mort
- Cants espirituals
- Poesia circumstancial
March destaca per fer d'ell mateix matèria poètica i per tenir una visió nova de la dona. En les seves obres abandona l'occità i fou molt influenciat per Petrarca.
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
L'autor reflecteix el seu anhel profund d'esdevenir cavaller reconegut, famós, noble i estimat. Tirant ho aconsegueix, però Joanot Martorell no. La biografia de Martorell és molt novel·lesca.
Va escriure Tirant lo Blanc durant els últims anys de vida. Finalment, Martí de Galba, 25 anys després de la mort de l'autor, publicà l'obra.
Temes i To del Tirant lo Blanc
El tema és cavalleresc, amb un realisme diferent i una alegria desbordant. A més, destaca per la suma d'estils i registres de la llengua de l'època.
Al llarg de la història sorgeixen tres temes principals:
- Tirant en la vida de les armes cortesana i en la guerra
- L'enamorament de Carmesina
- El naufragi de Tirant
El to de l'obra és pícar.
El Redreçament de la Narrativa Catalana: Realisme i Naturalisme
El redreçament de la narrativa fou més costós que el de la poesia. Es va publicar la novel·la L'orfeneta de Menargues d'Antoni de Bofarull, on l'autor fa un acte d'exalçament patriòtic alhora que introdueix la novel·la històrica.
La novel·la costumista va néixer amb la intenció de conservar els aspectes tradicionals de la vida de poble, que començaven a desaparèixer davant les transformacions provocades per la industrialització.
La novel·la realista va utilitzar la realitat com a material narratiu, però des de l'anàlisi rigorosa del comportament humà. El realisme deriva en el naturalisme, on es pretén analitzar la conducta humana aplicant els coneixements científics del moment.
Narcís Oller va ser el màxim representant del corrent realista. A més de traductor, és l'autor de les novel·les L'Escanyapobres, La febre d'or... Amb l'obra Pilar Prim es va adaptar al nou segle que s'esdevenia.
Vicent Andrés Estellés: Poesia i Vida Lligades
La vida i l'obra d'Estellés estan molt lligades a les seves creacions. Pel Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, tingué una jubilació anticipada.
Nasqué a Burjassot, estudià periodisme a Madrid. La seva primera publicació fou el 1971 amb el Llibre de meravelles, que tingué molt d'èxit. Morí a València.
Estil i Temes en l'Obra d'Estellés
La llengua literària d'Estellés es forja amb la tradició clàssica de l'Horta de València. Destaca pels mots antipoètics, pel 'jo poètic', el 'un entre altres' i el 'jo desdoblat'.
Les seves obres destaquen pels tons, ja que intenten sorprendre el lector. Destaquen:
- To cívic
- To queixós
- To humorístic
- To evocador
Juga amb les paraules per sorprendre el lector.
Temes principals: la mort; l'amor, que sol estar acompanyat de la mort; i la relació entre poble i país, on destaca Mural del País Valencià.
Joan Fuster: Assaig, Reflexió i Diaris Personals
Aquest apartat comprèn els escrits més interessants degut al variadíssim de temes tractats i per la perdurabilitat de les seves reflexions, ja siguin en llibres monogràfics com, per exemple, El descredit de la realitat, on dona una visió sobre l'art, o en llibres que poden ser anotacions personals com, per exemple, Diccionari per a ociosos.
Els Diaris de Fuster i la seva Reflexió
També cal destacar els seus diaris. Sembla que Fuster va practicar la disciplina de l'anotació diària per a ús personal, però no confidencial, ja que moltes de les anotacions han estat publicades. Destaca el Diari 1952-1960.
En aquests textos, Fuster s'encara amb temes d'interès universal, on prova de desmitificar la veritat i on suspèn el raonament perquè els lectors continuïn la seva reflexió. Els temes són molt variats.