Filosofia i Antropologia: Origen i Evolució de l'Ésser Humà
Què és la filosofia?
Fer filosofia és tenir una actitud de sorpresa davant del món, és no deixar de preguntar-se sobre tot allò que ens envolta, és voler saber i no donar-se mai per satisfet. És una activitat dinàmica i sempre inacabada, oberta i en construcció permanent. És una manera de viure “despert”.
Introducció a l'Antropologia
L'antropologia és la disciplina que intenta conèixer què és l'ésser humà. Aquest estudi es realitza des de distints punts de vista i així sorgeixen els distints tipus d'antropologia: antropologia física, cultural i filosòfica.
Antropologia Física
Objecte d'estudi
Estudia l'ésser humà centrant-se en el conjunt dels seus aspectes biològics. Estudiem les distintes teories sobre l'origen i l'evolució de l'ésser humà com a espècie. La pregunta que ens formulem sobre l'origen de l'ésser humà com a espècie està vinculada a la pregunta per l'origen de la diversitat de les espècies.
Principals teories
Fixisme
Estableix que les espècies són inalterables: els fills són iguals que han sigut els pares i és així des que existeixen.
Creacionisme
Està vinculat a creences i concepcions religioses basades en relats mítics transmesos de forma oral o arreplegats en textos sagrats. Estableix que les espècies han sigut creades per Déu.
Evolucionisme
Vinculat al modern concepte d'evolució biològica, estableix que les espècies no són fixes i immutables sinó que poden variar i originar noves espècies.
Fixisme i creacionisme
El pensament occidental ha defensat una concepció fixista de la vida. Segons el fixisme, tant la naturalesa com les espècies vives són una realitat definitiva i acabada: els éssers vius són formes inalterables. El fixisme anava aparellat amb el creacionisme. El gran botànic suec, Carl von Linné, autor de la cèlebre classificació o ordenació de tots els éssers vius en gèneres i espècies, mai va escriure sobre la possibilitat d'un origen comú de les espècies semblants. Les espècies havien estat creades d'una manera independent i separada.
La paleontologia i l'anatomia comparada proporcionaren dades que questionaven la concepció fixista. Tant els fòssils d'animals mai vistos, com les semblances i correlacions entre els diferents organismes, feien que els científics del moment es trobessin en una situació inquietant i conflictiva. George Cuvier, el fixista fundador de l'anatomia comparada, intentà solucionar el conflicte suggerint que la Terra havia sofert freqüents cataclismes o catàstrofes, com el diluvi universal de la Bíblia, que provocaren l'extinció de totes les espècies i que, posteriorment, noves formes havien estat creades.
La teoria de l'evolució i implicacions
Lamarck: 1ª gran teoria de l'evolució
Lamarck proposà la primera teoria coherent de l'evolució o de la transformació dels éssers vius. Cap al 1840 el debat sobre el fixisme i evolucionisme estava resolt. Semblava que el fixisme havia guanyat la batalla. Aquells anys, Charles Darwin estava reflexionant sobre multitud d'observacions fetes durant els cinc anys de viatge al voltant de la Terra. La infinitud d'observacions anotades en el seu diari, li deien que la vida és evolució i que unes espècies n'originen d'altres.
La teoria de l'evolució de Darwin
La teoria evolutiva o darwinisme es concreta en els següents punts:
- Les formes de vida no són estàtiques sinó que evolucionen; les espècies canvien contínuament, unes s'originen i altres s'extingeixen.
- El procés de l'evolució és gradual, lent i continu, sense salts o canvis sobtats.
- Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d'un avantpassat comú.
- La selecció natural és la clau, en dues fases, que explica tot el sistema. La primera fase és la producció de variabilitat: la generació de modificacions espontànies en els individus. La segona, la selecció a través de la supervivència en la lluita per la vida.
Charles Darwin en el seu llibre de 1871 titulat L'origen de l'home aplica directament a l'Homo sapiens les anteriors idees evolucionistes. Aquestes desencadenen polèmiques i violentes crítiques, per a molta gent constituïa un insult intolerable a la raça humana.
La teoria sintètica de l'evolució o neodarwinisme
Caracteritzada per:
- Un rebuig de l'herència dels caràcters adquirits.
- La ratificació del gradualisme en l'evolució.
- El reconeixement del mecanisme de la selecció natural amb les dues fases: Primera, la producció de mutacions cromosòmiques o variabilitat genètica. Segona, la selecció dels portadors de dotació genètica més favorable per fer front a les pressions ecològiques que tenen una probabilitat de supervivència i de procreació més alta que la resta de la població.
L'ésser humà en el procés evolutiu: un primat que esdevé sapiens
Els nostres avantpassats
El procés evolutiu defensava: l'evolució dels éssers vius exigeix parlar no de milers d'anys sinó de milions d'anys. Quatre anys després del llibre de Darwin (L'origen de les espècies, 1859) es descobrí el primer fòssil neandertal: els científics començaren a acceptar que podien haver existit humans diferents dels seus contemporanis.
El procés d'hominització
Definició: És el conjunt de transformacions evolutives per les quals els antics primats van donar lloc a l'Homo sapiens sapiens o espècie humana actual. Es podria considerar com l'últim tram de l'evolució biològica. A partir d'aquest moment aquesta sembla aturar-se i és substituïda per un nou tipus de procés evolutiu: l'evolució cultural.
El procés: L'ésser humà és una espècie que pertany a l'ordre dels primats. Dins d'aquest ordre està emparentat amb espècies com el ximpanzé i el gorila.
Les transformacions:
- Bipedisme: Permet augmentar el radi de visibilitat en les superfícies planes, incrementa la capacitat de veure el perill. En aquestes noves circumstàncies els individus més aptes per sobreviure van ser aquells que van adquirir una posició bípeda.
- Alliberament de les extremitats superiors: Possibilita la manipulació d'eines i armes, la caça i la construcció.
- Desenvolupament del cervell: Va fer possible l'aparició de la capacitat tècnica i la producció d'un llenguatge per a comunicar-se i també per pensar.
- Els humans van començar a organitzar la seua vida col·lectiva donant lloc a les primeres formes d'organització social. Aquesta transmissió es feia mitjançant processos d'aprenentatge cultural. És l'inici de l'evolució cultural.
Els humans som primats. Amb la desaparició dels dinosaures, fa uns 65 milions d'anys, uns primats van proliferar enmig d'un entorn vegetal ben nou, el de les primeres plantes amb flor. Els nostres remots avantpassats primats van aparèixer i evolucionaren junt amb les primeres flors. Uns quants milions d'anys després, aparegué una altra branca de primats, el subordre dels antropoides que, originaren la gran varietat de monos i la família dels hominoides. Després sorgí la família dels pòngids i la dels homínids que portarà cap als humans moderns. Al segle XX s'han trobat milers de fòssils que han permès traçar i datar l'evolució des dels petits primats a l'Homo sapiens sapiens. El simi més semblant a l'home és el ximpanzé; la separació entre ambdós s'esdevingué fa uns 5 o 7 milions d'anys. Posteriorment seguiren les tres espècies del gènere Homo: Homo Habilis, Homo erectus i Homo sapiens.
L'Homo Habilis, el primer i més antic homo, entre 2,5 i 2 milions d'anys enrere; després L'Homo erectus, entre 2 i mig milions d'anys i finalment l'Homo sapiens i l'Homo sapiens sapiens amb res de 130.000 anys. L'home de Neandertal, que sorgí a Europa per evolució a partir d'un anterior Homo, serà el primer europeu: indígena i arcaic. L'altra subespècie, l'Homo sapiens sapiens, L'homo Cromanyó fou un immigrant que arribà d'Àfrica essent un home modern. Cromanyons i Neandertals van habitar territoris propers. Els Cromanyons més evolucionats, perduren en nosaltres, Els Neandertals, es van extingir.