La filosofia de David Hume: Veritats, moral i crítica

Les veritats segons David Hume

Hume distingeix dues veritats:

• Veritat de fet (matters of fact): són les veritats que es basen en els sentits i no en la raó; per tant, només són veritat si es poden comprovar empíricament.
• Veritat de raó (relations of ideas): són les que es basen en regles i càlculs derivats del seu propi llenguatge (lògica, matemàtiques, etc.).

Conceptes morals fonamentals

Per a Hume, hi ha dos conceptes fonamentals:

• Escepticisme: el món humà està fet de veritats probables i canviables, no absolutes, i per això veu amb recel la metafísica. Només considera certa la idea de la qual coneixem l'origen; critica les grans idees de la metafísica (substància i causa) i les idees innates. L'escepticisme considera que només podem parlar de veritats de fet, que són el conjunt de percepcions de la vida diària.
• Emotivisme: l'ètica té el seu origen en els sentiments. Els individus no tenim impressions ni idees sobre les quals basar les decisions morals; per tant, les decisions morals es basen en sentiments, passions i estats d'ànim. No podem establir uns valors clars i unívocs per a tothom; com a molt, podem establir un acord social de mínims valors que sigui vàlid per a tothom.

Crítica de les tres idees innates cartesianes

Crítica del jo

Descartes entenia el jo com a substància que coneix (cogito). Hume no nega l'existència personal, però nega que hi hagi una identitat singular i immutable, ja que només ens coneixem a partir de les nostres pròpies impressions (parlo, em fa mal, llegeixo, etc.). Per tant, el jo és un feix d'impressions que sempre està en transformació.

Crítica del concepte de Déu o divinitat

Hume nega que Déu es pugui considerar la causa del món (no admetia la causalitat), ja que de Déu no tenim cap impressió. Com que la impressió és l'origen de les idees vàlides i el límit del coneixement, des d'un punt de vista empirista no podem afirmar l'existència de Déu perquè no el coneixem. A més, Hume considera que el principi del mecanicisme (Déu es relaciona amb l'ordre i la regularitat) no és demostrable.

Crítica de la idea del món extern

Partint de la idea que no podem saber l'origen de les impressions, tampoc podem afirmar que hi hagi un món extern a les nostres percepcions. Segons Hume, només coneixem fenòmens, allò que apareix, i la realitat es limita a les percepcions (fenomenisme).