Filosofia de Descartes: Dubte Metòdic, Metafísica i Moral
1.3. La Recerca d'un Criteri de Veritat: El Dubte Metòdic
En què consisteix i quin és el seu objectiu?
El seu objectiu és la recerca dels primers principis evidents i indubtables. Tractava d'eliminar totes les opinions i falses creences derivades de l'educació rebuda per poder començar de nou des de fonaments i així poder establir alguna cosa ferma i constant en les ciències.
Com es porta a terme?
Intenta revisar tots els coneixements, però això comportaria un temps infinit. És més fàcil dirigir el meu dubte contra els fonaments en els quals es basen i no cal demostrar que tots són falsos, sinó que n'hi ha prou de trobar el més petit motiu de dubte per rebutjar-los.
Per què és un dubte metòdic?
Perquè permet arribar a la certesa.
Criteris de dubte i coneixements en dubte: Passos
- El dubte de la informació que proporcionen els sentits: Ens enganyen, encara que és probable que no sempre sigui així. Potser les coses no són com ens mostren els sentits.
- Dificultat per distingir l'estat de vetlla del de somni: La sospita permet qüestionar l'existència del món material i que aquest sigui la causa d'idees o percepcions de la ment.
- La hipòtesi del geni maligne: Cap seguretat existeix. Per això puc dubtar d'allò del que estava segur. Això significa que puc dubtar de les veritats matemàtiques, de Déu i de la seva veracitat.
El dubte metòdic en el Discurs del Mètode
En la quarta part, la diferència més important respecte a l'argument que ens porta a dubtar de la fiabilitat de la raó és més radical en introduir la hipòtesi del geni maligne.
Primera Certesa i Criteri de Veritat
Si penso, aleshores existeixo. Aquesta primera veritat es presenta com absoluta i indubtable, ja que la seva ment ho veu clarament i distintament. Criteri que buscava:
- Criteri de Veritat: "allò que la meva ment concep clarament i distintament serà vertader".
- Model d'evidència racional: Les veritats s'han d'imposar amb el mateix grau de certesa que el punt anterior.
1.4. La Reconstrucció del Saber des de Bases Segures
Què soc jo?
Examina el que creia ser: un ésser compost de cos i ànima. Suposava:
- Cos: descobreix que la tesi del geni maligne li permet dubtar de tot.
- Ànima: D'algú pot dubtar: créixer, caminar. Però pensar és indubtable. Així arriba a la segona veritat: només soc una cosa que pensa. És diferent i independent del cos i més fàcil de conèixer que aquest. Fa activitats com dubtar, concebre, imaginar, sentir...
Com podria assolir noves certeses?
Repàs d'allò que havia dubtat:
- Que la realitat sigui com ens mostren els sentits.
- Que existeixi un món material.
- Validesa de les veritats matemàtiques.
- Que Déu sigui veraç.
(Però mentre es mantingui la hipòtesi del geni maligne no hi haurà cap altra certesa).
Tipus d'idees
- Adventícies: ens les mostren els meus sentits i semblen procedir de fora de mi.
- Fictícies: inventades o produïdes per mi.
- Innates: han nascut amb mi.
Demostracions de l'existència de Déu
Parteix sempre de l'evidència que posseïm en la nostra ment la idea d'un ésser perfecte i infinit, que diu que és Déu. Aquesta idea innata ofereix una realitat i fiabilitat més gran que les anteriors. Tres demostracions:
Argument gnoseològic
Prova a partir de la presència en nosaltres de la idea de perfecció i infinitud. Déu parteix de dos supòsits: 1r, almenys tanta realitat en la causa com en l'efecte. 2n, el més perfecte, el que posseeix més realitat, no pot provenir del que és menys perfecte.
Argument de la casualitat
Prova a partir de la imperfecció i la dependència. Es pregunta si Déu existeix o no, de qui rebem l'existència? Si fos l'autor del meu ésser, m'hauria donat totes les perfeccions que puc concebre. Després es planteja la possibilitat d'haver estat causat pels seus pares o una causa menys perfecta que Déu. Com que això no pot prolongar-se fins a l'infinit, hem de trobar una causa última que sigui causa de si mateixa, que pensi i posseeixi aquella idea. Que és Déu.
Argument ontològic
Prova a partir de la definició de la idea de Déu. Els geòmetres i matemàtics, en les seves demostracions més concretes i evidents, no poden arribar a concloure l'existència dels seus objectes. Amb Déu no passa. Ell conclou que no és concebible que a la idea de ser perfecte li falti una de les perfeccions (existir). Déu, per ser perfecte, cal que existeixi.
Eliminació de la hipòtesi del geni maligne
Només existeix un Déu que és perfecte i no vol enganyar, ja que la seva naturalesa és perfecta i bona. El geni maligne no pot existir. Això garanteix que quan la raó actua, ho fa correctament i els resultats són veritables. Això significa que de vegades puc equivocar-me. Errors: Intervenció de l'enteniment i de la voluntat.
Demostració de l'existència del món extramental
Constata que si disposem d'una facultat passiva que ens permet rebre les idees, hi ha d'haver alguna facultat capaç de formar i produir aquestes idees que jo rebo.
1.5. Els Límits del Coneixement: El Món com a Representació
En quina mesura les idees són reflex de les coses?
Distingeix entre qualitats primàries (conegudes per la raó i qualificables, es presenten de manera clara i distinta) i qualitats secundàries (conegudes pels sentits, no en tenim certesa).
Coneixem les idees, no les coses: el món com a representació
Diu que nosaltres coneixem idees perquè pensem, és idealista. Les idees són representacions i això és el que coneixem. El reflex exacte de la realitat el donen les qualitats primàries. Les secundàries són subjectives, no reals.
1.6. L'Origen i la Constitució del Coneixement: El Mètode
Els pressupòsits gnoseològics del racionalisme modern
La teoria del coneixement es caracteritza per:
- Menyspreu de la informació dels sentits: Es pot arribar a saber la veritat sense recórrer a la informació que ens donen els sentits.
- Innatisme: conjunt d'idees que neixen amb cada ésser, posades per Déu.
- Matemàtiques com a ideal de model del saber rigorós: que constitueixen els primers principis a partir dels quals i amb el raonament es pot construir l'edifici sencer del saber humà.
Per què la necessitat del mètode?
Perquè ens assegura un bon ús de la raó.
Quan és útil la raó: tipus de coneixement
- Intuïció: Neix de la "il·luminació" de la raó per mitjà de la qual aquesta capta de manera immediata un concepte simple.
- Deducció: Partim de certeses obtingudes per intuïció i es basen en la memòria, la manera de meditar, anant captant les connexions. Basant-nos en la memòria pot haver-hi error.
Com podem assegurar l'avenç: Regles del mètode
Evidència (criteri de veritat)
Regla introductòria que estableix l'evidència racional com a criteri de veritat. La precaució per no caure en error és evitar la precipitació.
Anàlisi
Hem de descompondre qüestions complexes i confuses en elements més simples que puguem entendre i resoldre amb claredat.
Síntesi
Partint de conceptes simples, cal remuntar-se a les qüestions més complexes mitjançant la deducció: intuint connexions entre aquestes i relacionant-les.
Enumeració
Funció de revisar i corregir errors que s'hagin pogut produir.
2. El Problema de la Realitat en la Metafísica Racionalista
La realitat com a substància
Descartes diu que la realitat es compon de tres substàncies: ànima, Déu i món.
Ontologia cartesiana
Cada substància té els seus atributs i modes.
- Substància infinita (Déu): Els seus atributs són la infinitud, eternitat, immutabilitat, omnipotència... No posseeix modes.
- Substància pensant (ànima): Atribut: pensament. Regeix la llibertat.
- Substància extensa (món): Atribut: extensió. Modes: magnitud, figura, nombre...
3. L'Ésser Humà i la Moral
El dualisme antropològic cartesià
La relació entre cos i ànima
L'ànima és en totes les parts del cos, però hi ha un lloc al cervell en el qual es produeix la interacció entre ambdues substàncies: la glàndula pineal. Hi ha els esperits animals que flueixen a través dels nervis i serveixen per traslladar la informació des d'aquesta fins a la resta del cos.
La moral provisional cartesiana
La moral provisional ens ha de servir per guiar les nostres accions mentre no es puguin establir les veritats i elaborar una nova moral racional.
Les regles de la moral provisional
- Obeir les lleis i costums del país.
- Ser ferm i decidit en les accions.
- Ser conscient dels límits.
- Com a conclusió: dedicar la vida a la recerca de la veritat.