Filosofia Essencial: Ànima, Existència i Contracte Social
Conceptes Clau de Filosofia i Teoria Política
El sentiment tràgic de l'existència (Unamuno)
Unamuno (fideista, antirracional, existencialista) defensa que és necessari creure que l'ànima és immortal. La seva prova moral es basa en el fet que els humans ens neguem a creure que morirem totalment i, per això, ens autoexigim actuar per ser insubstituïbles.
Summa Teològica (Sant Tomàs d'Aquino)
Sant Tomàs defensa la teoria de la unió substancial entre cos i ànima. Afirma que ens diferenciem dels animals per la capacitat d'aprendre, que constitueix l'essència humana. L'ésser humà té un principi de vida (l'ànima) que li permet dominar la matèria i realitzar actes immaterials:
- Entendre i raonar.
- Actes de llibertat.
Antropologia de Sant Tomàs
Segueix la teoria hilemòrfica i creu que l'home està format per cos i ànima. L'ànima és un esperit creat per Déu, immortal i destinada a unir-se amb el cos. L'ànima s'expressa en la seva totalitat quan el cos mor.
Dualisme i Immortalitat de l'Ànima (Aquino)
- L'existència de l'ànima espiritual es justifica gràcies al caràcter espiritual de les accions humanes.
- Ànima i cos es necessiten, però l'ànima és superior al cos.
- L'ànima és immortal i independent del cos.
- Els trastorns psiquiàtrics afecten el cos, i els trastorns fisiològics afecten la ment.
Fedó (Plató)
L'ànima és el principi del coneixement, pròpia només de l'home i immortal. Està unida al cos de manera accidental i antinatural. Plató distingeix dos mons:
- Món de les Idees (on resideixen les ànimes).
- Món sensible (on resideixen els cossos/persones).
El Jo i la Identitat Personal (Hume)
Hume (empirista) argumenta que el "Jo" no existeix com a substància, ja que no deriva de cap impressió concreta. El Jo és només un feix de percepcions (accidents de l'ànima). La mort significa el final de l'existència. La ment és el conjunt de percepcions dels fenòmens del món que ens envolta.
El Manifest Comunista (Marx i Engels)
Marx i Engels defensen que la lluita de classes és el motor de l'evolució històrica (materialisme històric). Proposen la unió dels treballadors per destruir el sistema capitalista i aconseguir la igualtat de classes.
Assaig sobre el Govern Civil (Locke)
Locke (liberal) defineix l'estat natural com un estat de llibertat governat per la llei natural (la raó). Els homes no poden atacar la vida dels altres. Utilitzem la llibertat per conservar la nostra pròpia vida.
El Leviatà (Hobbes)
Hobbes (liberal) argumenta que la llibertat genera una lluita constant, ja que els humans estan inclinats a competir. Per tant, la societat ha de ser dirigida per una autoritat forta. Les lleis de la naturalesa van en contra de les passions naturals (orgull, venjança) i la tendència al bé individual. Les persones atorguen el poder a un individu perquè els governi, buscant seguretat i una vida millor. La millor forma de govern és la monarquia absoluta, amb renúncia a la separació de poders.
Del Pacte Social (Rousseau)
Rousseau proposa un pacte entre els homes (el contracte social) que uneix i protegeix els béns i les llibertats comunes. La societat està dirigida per la voluntat general.