Filosofia Medieval: Universals, Realitat i la Naturalesa Humana
Fonaments Epistemològics i Crítica al Dogma
El que és vàlid per a la majoria no implica que ho sigui per a tothom.
Tradició
S’accepta perquè generacions passades ho han afirmat, però això pot comportar la pèrdua del sentit comú i la resistència a les noves interpretacions.
Autoritat
Recull els Idola de Francis Bacon. És propi de l’erudit basar-se en el coneixement establert.
El Problema dels Universals a l'Edat Mitjana
Aquest debat central es va desenvolupar en dues grans etapes:
- Patrística: Vol raonar el dogma.
- Escolàstica (Baixa Edat Mitjana): Raona els articles de la fe per evitar les desviacions. Tomàs d’Aquino és el màxim representant de l’Escolàstica.
Dues Visions Filosòfiques sobre la Realitat
1. Realisme (Sí)
Els patrons (universals) existeixen abans de les coses sensibles. Això implica l'existència de dos mons en l’ésser humà i la necessitat de purificació.
2. Antirealisme / Nominalisme (No)
Existeixen només les coses sensibles (una sola realitat). Cal extreure conceptes a partir d'aquesta realitat.
Guillem d'Ockham i l'Antirealisme
Ockham defensa la negació dels conceptes universals (Antirealisme).
Principis d'Ockham
- Principi d'Economia (Navalla d'Ockham): Només busca explicacions simples.
- Principi de Singularitat: Només ens hem de fiar dels sentits que tenim davant.
- Principi d'Experiència: El més evident és allò sensible i simple.
Nominalisme
Els conceptes universals són meres paraules que fem servir perquè no tenim memòria per anomenar tots els individus concrets. El nom comú no significa cap realitat essencial.
Què és l'Ésser Humà? Monisme i Dualisme
Monismes
Consideren que només hi ha una sola realitat en l’ésser humà. Es divideixen en dos tipus:
- Monisme Espiritualista: Tot és Déu i la matèria és només percepció (Spinoza i Berkeley). La realitat era només una manera de veure com eren les coses.
- Monisme Materialista: Tot està format d’àtoms. Afirmen que el pensament també és una combinació material.
- Exemples (s. XIX-XX): Feyerabend i Ferrater Mora. Tots els processos materials només són físics o químics. Som una base física i la resta és memòria.
Dualistes
Tendència que afirma l'existència de dues realitats: el cos i l’ànima.
Dualisme Platònic
L’únic que separa el cos de l’ànima és que aquesta és immortal. L’ànima ja existia abans d’unir-se al cos i, per tant, pot sobreviure sense ell.
Hilemorfisme (Aristòtil)
A l’Edat Mitjana, el dogma imposa tres nocions fonamentals:
- Noció lineal del temps: Hi ha una creació i una sentència final.
- Voluntat lliure: L’home pensa i també tria.
- Diferència ànima/cos: Els animals no tenen ànima. L’home té una ànima immortal i un cos mortal.
Visions sobre la Relació Cos-Ànima
- Platònica (Sant Agustí d’Hipona): El cos és una presó. Mor el cos, però l’ànima es queda.
- Aristotèlica (Sant Tomàs d’Aquino): El cos és la base. Sense el cos, l’ànima mor.