Filosofia Moderna i Contemporània: Nietzsche, Mill, Locke i Hobbes
La voluntat de poder, el superhome i l’etern retorn
On hi ha vida hi ha voluntat de poder, voluntat de voler fins i tot allò aparent i afirmar una vida que es desplega en múltiples direccions. La voluntat de poder és hermenèutica, ja que des d’ella es reinterpreta la veritat: ja no té sentit plantejar-se si un judici de valor és veritable o no, sinó que el que cal preguntar-se és si aquest judici de valor afavoreix la vida, si la conserva i l’augmenta.
Per poder realitzar la transmutació de valors, cal superar l’home i arribar al superhome. Les transformacions necessàries per assolir aquesta superació són les següents:
- L’esperit es converteix en camell.
- El camell es transforma en lleó i vol conquerir la seva llibertat.
- El lleó es converteix en nen: la seva innocència implica l’oblit i el nou començament.
El nen representa el superhome, que és conscient de la mort de Déu i afronta el nihilisme creant les seves pròpies normes. Els nous valors no segueixen cap criteri extern, ja que l’únic criteri vàlid és el que l’home superior imposi: sentit de la terra, voluntat de domini, legislador. El superhome afronta la seva vida en totes les seves facetes, encarant els seus components de tragèdia i de sofriment. La noció del bé i del mal ara canvia de sentit: bo és el que augmenta les pròpies forces, la capacitat de produir obres belles; dolent, el que debilita.
Davant la concepció lineal del temps, Nietzsche recupera la idea de l’etern retorn:
- En sentit ètic: si el temps és circular i tot es repeteix incessantment, no hi ha fets “purs” que adquireixin un valor moral des d’una perspectiva lineal; cada instant té un valor absolut en si mateix.
- En sentit cosmològic: implica que tots els estats possibles de l’univers ja han tingut lloc; no existeixen ni el passat ni el futur.
El concepte d’amor fati (amor al destí) unifica les idees del superhome, la voluntat de poder i l’etern retorn.
La crítica dels valors morals i el cristianisme
En l’antiguitat grega, tot allò bo feia referència al noble, a l’home de rang superior, als senyors, als que manen: sentit aristocràtic del concepte “bo”, davant l’home vulgar. Aquests homes es regien per la moral dels senyors. Amb la moral judeocristiana es produeix una inversió dels valors: la por de la vida, el ressentiment i l’esperit de revenja dugueren a la moral dels esclaus. El que abans era bo, ara passa a ser dolent i pecaminós.
Per a Nietzsche, el més nociu de tots els vicis era la compassió activa pels desgraciats i dèbils, el “cristianisme”, entès com la religió dels ressentits. Era necessari elevar-se més enllà de tot judici moral, més enllà del bé i del mal.
La crítica del llenguatge i del concepte de veritat
Les paraules són reproduccions fonètiques d’impulsos nerviosos. El llenguatge sorgeix com un sistema de metàfores cristal·litzades. Segons Nietzsche, el concepte l’únic que fa és igualar el que no és igual; per tant, la veritat no existeix, ja que no és més que un concepte. L’home només pot escapar de la gran mentida del llenguatge per mitjà de l’art.
El nihilisme i la transmutació dels valors
La interpretació moral ha conclòs en el nihilisme:
- Nihilisme passiu: renúncia a l’existència i generació d’un sentiment de pèrdua i d’odi davant la vida.
- Nihilisme actiu: la manca de valors impulsa a cercar-ne de nous.
Nietzsche anuncia la mort de Déu, que significa la falsedat dels valors tradicionals, i proposa afirmar el “sí” cap a tot el que enforteix.
La democràcia cultural i la llibertat en J.S. Mill
Mill sosté que, per arribar a l’experiència de la felicitat, cal lluitar per aconseguir canvis en la legislació laboral i educativa, defensant que el bé havia d’arribar al màxim nombre de persones.
El concepte de llibertat
Per a Mill, la llibertat és l’espai de la pròpia individualitat (privacy) i el dret a la diferència. La llibertat humana (de consciència, d’expressió, d’associació) és integral i incondicional; la societat no té res a dir sobre les decisions particulars mentre no afectin els altres. L’utilitarisme de Mill és social: vol posar la felicitat individual en harmonia amb l’interès de la societat.
Satisfacció i felicitat
Mill diferencia entre:
- Satisfacció: estat puntual relacionat amb l’obtenció d’un plaer.
- Felicitat: promesa d’una vida plenament viscuda.
“És preferible ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet”.
L'anàlisi del coneixement de John Locke
Locke defensa la inexistència de principis innats (tabula rasa). L'origen de tot coneixement és l'experiència. Classifica les idees en:
- Idees simples: causades pel món exterior o el propi jo (qualitats primàries i secundàries).
- Idees complexes: formades per combinació d'idees simples.
Les idees abstractes són invencions de l'enteniment (posició nominalista), per la qual cosa l'ésser humà ha de renunciar a conèixer-ho tot.
El contracte social: Hobbes vs. Locke
Thomas Hobbes: L'absolutisme
Hobbes fonamenta l'Estat en un pacte per sortir de la “guerra de tots contra tots”. L'individu cedeix els seus drets a un sobirà absolut per garantir la seguretat i la pau. El pacte és irrevocable.
John Locke: El liberalisme
Locke critica l'absolutisme. Per a ell, l'home és un animal social i la raó ensenya que tots són iguals i lliures. El contracte social serveix per salvaguardar els drets naturals (vida, llibertat, propietat).
La divisió de poders en Locke
Locke estableix dos poders: el legislatiu (suprem, emana del poble) i l'executiu. El poble té el dret d'oposar-se i deposar els poders si aquests trepitgen els drets individuals irrenunciables.