Filosofia Moderna: De Kant i Hume a l'Existencialisme

Fenòmens i Idees: Kant i el Noumen

Els fenòmens són intuïcions empíriques i representacions d'espai-temps que defineixen on es troba el nostre coneixement. Les idees, abans de la raó, ens porten al noumen. Kant afirma que tenim ganes que el noumen existeixi, així com la llibertat, la immortalitat de l'ànima i Déu, que són condicions per al bé.

L'Imperatiu Categòric

L'imperatiu categòric consisteix a fer un judici moral a través del raonament. Mentre que D. Hume parla del sentiment de simpatia, J. Kant sosté que la raó (imperatiu categòric) ens dona la llibertat, la qual ens dona consciència i provoca el deure.

Escoles Existencialistes

• Sentit transcendent: Søren Kierkegaard influeix en Miguel de Unamuno. L'existència és l'ànsia de no morir, la lluita per la supervivència i la fam d'immortalitat; una tensió constant entre la raó i la fe.
• Pessimisme vital: Arthur Schopenhauer distingeix entre fenòmens (el que es pot conèixer) i el noumen (el que no es pot conèixer). L'ésser humà vol descobrir el noumen, però el desig de saber porta a la frustració i al pessimisme vital. L'únic camí és renunciar al desig mitjançant:
  • L'art.
  • La compassió.
  • L'absència del jo (ego).

L'existencialisme defensa la impossibilitat d'establir teories generals perquè cada humà és únic. L'home és lliure, ha d'escollir com viure i és responsable de tot, fet que provoca angoixa existencial. L'home és res i no té una existència immutable.

Thomas Hobbes (1588-1679)

Filòsof determinista, individualista, anglès i empirista. El seu nominalisme nega l'existència d'essències. Identifica dues passions:

• Desig de conservació: El poder és plaent.
• Aversió: L'home és dolent per naturalesa.

Sense una llei que limiti les ànsies, viuríem en una guerra constant. Les causes de la guerra de tots contra tots són la competència, la desconfiança i la glòria. D'aquí neix la necessitat de seguretat i societat, que crea cultura i evita la violència.

David Hume: Empirisme i Escepticisme

Hume busca fets demostrables i és escèptic, ja que considera impossible demostrar Déu i l'ànima amb fets i raó. No hi ha idees innates; la identitat és la memòria i l'ànima és paral·lela al cos. Coneixem a partir de sensacions i raó: la raó ordena les sensacions, percepcions i intuïcions per formar el coneixement, mentre que la voluntat ens fa actuar.

Ètica: Els judicis i accions morals estan condicionats pel principi del plaer, que està corregit pel sentiment simpàtic (accions cap a persones properes), origen d'una moral universal.

Immanuel Kant: Síntesi Filosòfica

Racionalista que vol unir el racionalisme i l'empirisme. Per a ell, el jo, l'ànima, el món i Déu són idees abans de la raó, és a dir, són hipòtesis transcendentals.