La Filosofia Moral de Descartes: Raó, Metafísica i Tradició Estoica
La Moral segons Descartes
Descartes construeix la seva filosofia moral sobre tres bases fonamentals: la metafísica, la Raó i la Tradició Estoica. Per a ell, la moral era una ciència, la més alta i perfecta, i les seves arrels es troben a la Metafísica, igual que per a les altres ciències.
Bases Metafísiques i Racionalisme
En la seva metafísica, Descartes aborda l'existència de Déu, el lloc de l'home en la naturalesa, formula la teoria del dualime ment-cos i defensa el lliure albir. D'altra banda, afirma el seu racionalisme quan ens diu que la raó és suficient a l'home per a la recerca dels béns que ha de perseguir, i també quan afirma que la virtut consisteix en "el raonament correcte" que hauria de guiar les nostres accions.
La Importància del Coneixement i la Menta
La qualitat del raonament depèn dels coneixements, ja que una ment ben informada es troba en millors condicions per a prendre bones decisions. Les condicions mentals també influiran en el procés de raonament, i per això Descartes afirma que una filosofia moral completa ha d'incloure l'estudi del funcionament de l'organisme humà. Va discutir aquests temes en la seva correspondència amb la Princesa Isabel de Bohèmia, i com a resultat va decidir escriure el seu tractat Les Passions de l'Ànima, que conté un estudi dels processos i reaccions psicosomàtics en l'home, amb un èmfasi en les emocions i passions.
El Bé Suprem i la Felicitat
L'home hauria de buscar el "bé suprem", que Descartes, seguint a Zenó, identifica amb la virtut. Aquesta virtut ens produeix una felicitat sòlida o plaer espiritual, que supera el plaer físic. També parla d'Aristòtil, per a qui la felicitat depenia dels béns de fortuna. Descartes no menysprea aquests béns, ja que contribueixen a la felicitat, però assenyala que en bona part es troben fora del nostre control, mentre que sí que podem controlar la nostra ment.
La Moral Provisional
Descartes va fer els seus escrits sobre moral o ètica en l'última part de la seva vida. No obstant això, abans, en la seva obra Discurs del mètode, va adoptar tres màximes que li permetessin actuar, al mateix temps que posava en dubte totes les seves idees. Aquestes màximes es coneixen com la seva "moral provisional".