La Filosofia de Nietzsche: Conceptes Fonamentals
Veritat i mentida en sentit extramoral
L'home utilitza la intel·ligència per fingir, però no són mentiders. La veritat és una ficció i ens sentim obligats a ser mentiders. La veritat, entesa com a obligació moral, ens tanca i ens fa oblidar la realitat.
La genealogia del concepte
- Una intuïció concreta i individual arriba a la ment en forma d'impuls nerviós.
- La imatge es converteix en so.
- La paraula es converteix en concepte.
- S'estableix una relació amb les coses i altres persones.
- Oblidem aquest procés i pensem que les metàfores són les coses en si mateixes.
Nietzsche diferencia entre l'home racional (el científic) i l'home intuïtiu (l'artista).
La tercera etapa: el pensament de Zaratustra
En aquesta etapa, el seu pensament es radicalitza. A l'obra Així parlà Zaratustra, posa en boca del profeta les seves idees sobre:
- La voluntat de poder
- El superhome
- La transmutació de valors
- L'etern retorn
Considera que no hi ha veritats absolutes; tot són perspectives individuals, diferents maneres de veure el món. Nietzsche construeix un clima de sospita, llançant idees colpidores que intenten provocar que el lector sospiti que hi ha quelcom estrany. El mètode que utilitza és la genealogia, que consisteix a investigar el sorgiment de quelcom.
La voluntat de poder
És la realitat tal com és i com es manifesta. El poder és qualsevol manifestació que serveixi per descarregar la força vital. La voluntat de poder pot ser ascendent i creativa o decadent i autodestructiva. La tradició cristiana, segons ell, és decadent.
Genealogia de la moral
Nietzsche distingeix entre dues morals:
- Senyors (forts): Representen la plenitud i la força. El seu concepte del bé és allò noble, aristocràtic i valent. Estimen el seu enemic i ataquen de cara.
- Esclaus (febles): Es mouen en ramat, ataquen per l'esquena i odien l'enemic. Per a l'esclau, el bé és tot allò que l'afavoreix i li és útil.
Nietzsche està en contra de la moral judeocristiana; s'enfronta a tot el que ha triomfat en els darrers 2000 anys i ho qualifica de decadent. Menysprea tots els pobles actuals i acusa el feble de ser rancorós i ressentit. El fort no pot ser feble.
Ateisme i nihilisme
Quan Déu deixa d'existir (la "mort de Déu"), sorgeixen quatre tipus de nihilisme:
- Nihilisme latent: Encara no es percep (com en Plató i el seu món de les idees).
- Nihilisme parcial: Es comença a percebre (com en Kant i la seva idea de Déu).
- Nihilisme total: Ja se sap que Déu és mort.
- Nihilisme actiu: Cal actuar en conseqüència, s'ha d'enterrar Déu i els seus valors.
El superhome
És la superació de l'home. Representa la fidelitat a la terra i a la vida. És l'home lliure i independent, que està més enllà del bé i del mal. Detesta la debilitat.
L'etern retorn
L'etern retorn és la fórmula més elevada de l'actitud afirmativa cap a la vida que mai s'hagi assolit. Quan tot es repeteixi, no pararem de retornar; retornarem a la terra i a la vida sempre, eternament.