La Filosofia de René Descartes: Mètode i Substàncies
René Descartes (1596-1650)
Considerat el primer filòsof modern per la importància que dona al Jo. La seva filosofia té una clara influència escolàstica.
La seva motivació principal era que la filosofia s'hauria de constituir com un saber universal. En realitat, però, hi ha una infinitud de teories que porten a l'escepticisme. La causa d'això és la manca d'un mètode adequat de coneixement.
Obres Principals
- Discurs sobre el mètode
- Regles per a la direcció de l'enginy
- Les meditacions metafísiques (la més important)
El Mètode Cartesià: Les 4 Regles
- Evidència: No acceptar com a veritable cap cosa si no es presenta de forma clara i distinta en la nostra ment.
- Anàlisi: Dividir els problemes complexos en tantes parts com sigui possible per poder-los solucionar.
- Síntesi: Ordenar els propis pensaments, passant de les qüestions més simples i fàcils de conèixer a les més complexes.
- Enumeració: S'han de fer tantes enumeracions completes i revisions generals com calgui per evitar l'error.
El Mètode de Coneixement Cartesià
Fase Negativa: El Dubte Metòdic
Ens la presenta a la 1a Meditació. Ho posarem tot en dubte. Per què?
- Errors dels sentits: Els sentits ens enganyen.
- Existència del món extern a nosaltres: Podríem estar somiant.
- Veritats independents de l'experiència: Un geni maligne podria fer-nos creure que 2+2=4 quan en realitat és fals.
Fase Positiva: La Primera Veritat (El Jo)
A la 2a Meditació, Descartes troba una cosa de la qual no pot dubtar: que hi ha alguna cosa que dubta/pensa. Amb això anuncia la seva frase famosa: "Cogito Ergo Sum" (Penso, per tant existeixo).
Exemple del tros de cera: Apropen cera al foc, s'anirà desfent i adoptant diferents formes, però deduïm que és el mateix tros. Això no ho sabem a través dels sentits, sinó mitjançant la raó, l'intel·lecte.
Aquest jo que pensa l'anomena "res cogitans" (Substància pensant).
Les Idees i el Criteri d'Evidència
A la 3a Meditació, Descartes estableix que la intuïció clara i distinta és el criteri d'evidència. Seran veritables totes les coses que concebem de forma clara i distinta.
El Jo pensa en idees:
- Adventícies: Semblen provenir de la nostra experiència externa (p. ex., cavalls).
- Factícies: Són les que construïm fent combinacions d'idees (p. ex., unicorn).
- Innates: Són les que ja tenim en néixer (p. ex., la idea d'infinit o perfecció).
Per continuar trobant veritats, ens hem de basar en les idees innates, ja que de les adventícies dubtem de la seva realitat i de les factícies encara menys, perquè provenen de la nostra imaginació.
La Segona Veritat: L'Existència de Déu
Com passem de la idea de Déu a demostrar la seva existència?
- Argument d'infinitud: La idea d'infinit necessita una causa adequada. Jo no l'he pogut crear perquè sóc finit, així que una substància infinita l'ha d'haver creat (Déu).
- Argument de la causalitat aplicada al Jo: El Jo és finit i imperfecte i es pregunta per la seva causa. És evident que jo no m'he creat a mi mateix, perquè m'hauria fet com les idees innates que posseeixo (infinit i perfecte). Per tant, he d'haver estat creat per aquell ésser que posseeix aquelles perfeccions que conec de manera innata, és a dir, Déu.
La Tercera Veritat: L'Existència del Món
A la 6a Meditació, Descartes distingeix el cos i els sentits del Jo (pensament).
Déu, sent capaç de crear, ha creat dues substàncies diferents. El món, que inclou el nostre cos, és una substància que es caracteritza per l'extensió (*res extensa*). Descartes té una visió mecanicista del món: seria com una gran màquina que es compon exclusivament de peces extenses en moviment.
Les Substàncies Cartesianes
El Jo (*res cogitans*), Déu (*res infinita*) i el Món (*res extensa*) són substàncies (realitats que no precisen de cap altra per existir).
Seguint l'*ordo cognoscendi* (ordre del coneixement) i l'*ordo exponendi* (ordre de l'exposició), la primera veritat que trobem és el Jo. Però en l'*ordo essendi* (ordre de l'ésser), el primer lloc l'ocupa la *res infinita* (Déu), creadora de les altres substàncies: la *res cogitans* (el Jo) i la *res extensa* (el món).
L'ésser humà: el cos forma part del món (*res extensa*) i l'ànima (*res cogitans*) pertany al Jo (dualisme cartesià). La glàndula pineal s'encarrega de vincular la ment amb el cos.