Filosofia de la Voluntat i Genealogia de la Moral de Nietzsche
Principis per a una filosofia de la voluntat
Voler és creure en un mateix i en les nostres capacitats. Per això, el voler ha de ser alegre. Només és afirmatiu i crea valors el senyor, el que és actiu. Aquest voler és alliberat i allibera les forces actives del senyor. Per portar al límit allò que vol, ha d'establir els valors. La crítica ha de ser alegre i, afirmant les forces actives, destrueix tots els valors establerts.
El pla de la Genealogia de la moral
Més sistemàtic, ens ajuda a comprendre els altres llibres. Parla de l'anàlisi de la moral de tipus reactiu:
- Primera part: Parla sobre el ressentiment i la venjança imaginària; el judaisme com a religió que salva els individus del que han patit.
- Segona part: Pròpia del cristianisme; un cop s'ha separat una força del que pot, es torna contra si mateixa. El món on es troba l'autèntica vida és el món espiritual.
- Tercera part: Inclou les dues anteriors, és la culminació del nihilisme. Aquell que ja no vol res, ni bo ni dolent, però manté uns mínims per sobreviure.
Del ressentiment a la mala consciència
Quan parla del senyor, parla d'aquell que és capaç de reactivar. El ressentiment són les forces reactives que han dominat les actives; pot ser conscient o inconscient.
Un dels grans errors de la filosofia és el fet d'oblidar de forma negativa. L'oblit s'ha de tractar de forma positiva: qui aconsegueix oblidar és l'home.
Tipologia del ressentiment
- El ressentit: Qui no s'oblida mai, ha patit per culpa d'un altre. És incapaç d'actuar per si mateix i és passiu. Sempre s'està preocupant del seu valor, mai oblida i sempre té un culpable dels seus dolors. L'objectiu és la venjança.
- L'esclau: No pot estimar ni respectar. És passiu, no activat; és el triomf de la reacció que nega l'altre. La moral de l'actiu és: "Jo sóc bo i, per això, tu ets dolent". Per això, l'esclau necessita negar l'altre per afirmar-se.