Finançament Empresarial: Recursos, Actius i Mercats Clau

Recursos Aliens a Curt Termini

Són aquells recursos de què l'empresa disposa durant un període inferior a un exercici econòmic (1 any) i que permeten finançar una part del cicle d'explotació.

Tipus de recursos aliens a curt termini d'una empresa:

• Préstecs a curt termini: Diners que es demanen a una entitat financera per cobrir necessitats immediates.
• Crèdits bancaris a curt termini: Trobem:
  • Descobert en el compte: Utilització d'un compte corrent bancari per un import superior al saldo disponible. Així s'aconsegueixen diners de manera immediata, però amb un interès més alt de l'habitual (conegut com a "números vermells").
  • Compte o pòlissa de crèdit: Quan l'empresa necessita mitjans financers per a possibles necessitats futures però no en sap la quantitat exacta, demana un compte o pòlissa de crèdit, que és un compte corrent amb un límit de crèdit preestablert.
• Crèdit comercial: Finançament automàtic que aconsegueix l'empresa ajornant el pagament de les compres fetes als proveïdors.
• Descompte d'efectes: L'empresa pot obtenir liquiditat anticipant el cobrament de lletres de canvi de clients abans del seu venciment, a través d'una entitat financera.
• Facturatge (factoring): Venda dels drets de crèdit sobre clients a una empresa especialitzada (anomenada factor), la qual proporciona a l'empresa liquiditat immediata a canvi d'una comissió i/o interessos.
• Fonts espontànies de finançament: Fonts que no requereixen una negociació prèvia (per exemple, deutes amb la Hisenda Pública o la Seguretat Social).

Actius Financers i Mercat de Valors

Actius financers: Són un mitjà per mantenir la riquesa (per al propietari) i una font de finançament (per a qui els emet).

Tipus d'actius financers:

• De renda fixa: Aporten fluxos de diners coneguts des del començament i al llarg del temps. Exemples: obligacions, bons, pagarés, etc.
• De renda variable: Generen fluxos de diners incerts que depenen de dos factors principals: els beneficis de la companyia (que es poden repartir en forma de dividends) i la variació del preu del títol en el mercat. Exemple principal: accions.

Mercats de valors: Són els mercats en què es negocien els actius financers. Es divideixen principalment en mercat primari (on s'emeten per primera vegada els actius) i mercat secundari (on es compren i venen actius ja existents). Alguns exemples a Espanya són la borsa de valors, el mercat de deute públic anotat (AIAF) i el mercat de renda fixa privada.

La Borsa de Valors

Borsa de valors: És un mercat organitzat on es compren i venen principalment accions d'empreses, tot i que també s'hi poden negociar altres actius financers (com obligacions, deute públic, etc.).

A causa dels estrictes requisits d'admissió al mercat principal, sovint coexisteixen diferents segments o mercats:

• Primer mercat: És el mercat més antic i amb més volum de negociació, on cotitzen les empreses més importants i consolidades del país.
• Segon mercat (o mercats alternatius): Sol ser menys reeixit en termes de volum i liquiditat, i té requisits d'admissió menys rigorosos per facilitar l'accés al finançament borsari a les petites i mitjanes empreses (PIMES).

Avantatges i inconvenients d'emetre accions per part d'una empresa:

Avantatges:

• Finançament a un cost potencialment més baix que altres fonts.
• Accés a una major quantitat de finançament.
• Millora de la imatge pública i notorietat de l'empresa, gràcies a la publicitat gratuïta generada pels mitjans de comunicació que informen sobre l'evolució a la borsa.

Inconvenients:

• L'emissió de noves accions pot comportar una dilució del control per part dels accionistes fundadors o existents.
• Obligació de facilitar informació financera i corporativa de manera contínua als accionistes i al mercat.
• Necessitat de sotmetre els comptes anuals a auditories externes independents.
• Les accions poden acabar en mans de persones o entitats desconegudes o no desitjades pels fundadors o gestors de l'empresa.

Cost de Finançament

Els criteris de selecció de la font de finançament més adequada per a una empresa depenen de diversos factors, com ara: el tipus d'inversió que es vol finançar, el grau d'endeutament que l'empresa desitja o pot assumir, i el cost del finançament.

El cost del finançament es determina per:

• El cost dels recursos financers propis (com el dividend esperat pels accionistes).
• El cost dels recursos financers aliens (interessos de préstecs, crèdits, emissions de deute, etc.).
• El cost mitjà ponderat del capital (CMPC), que considera el pes i el cost de cada font de finançament en l'estructura financera total de l'empresa.