Fisiologia Humana: Sistema Endocri i Metabolisme Energètic
Sistema Endocri
El sistema endocrí realitza les mateixes funcions generals que el sistema nerviós: comunicació i control. Està format per glàndules endocrines.
Segrega hormones que regulen el metabolisme, el creixement, el desenvolupament, la reproducció i altres funcions vitals.
Organització i Components
- L'òrgan productor (glàndula endocrina) segrega hormones i les allibera a la sang.
- Les hormones actuaran només sobre les cèl·lules diana.
- S'uneixen a receptors específics.
Tipus d'Hormones
Existeixen dues classes principals:
- Esteroides: Deriven del colesterol.
- No esteroides: Deriven d'aminoàcids.
Control de la Secreció Hormonal
Les glàndules s'estimulen per:
- Estimulació hormonal: Hormones influeixen sobre altres glàndules.
- Estimulació humoral: Nutrients estimulen les hormones.
- Estimulació nerviosa: L'activació del sistema nerviós simpàtic en l'exercici allibera insulina.
Les secrecions hormonals són regulades pel sistema de retroalimentació negativa (la secreció produeix un canvi en el cos i aquest inhibeix la continuació de la secreció, per exemple, la insulina).
Principals Glàndules Endocrines i les seves Hormones
- Epífisi (Glàndula Pineal): Produeix melatonina, que controla el ritme biològic.
- Hipòtalem: Coordina la funció hormonal i controla l'activació d'hormones a la hipòfisi.
- Hipòfisi: Es divideix en anterior (produeix, per exemple, l'hormona del creixement) i posterior.
- Tiroide: Regulada per la hipòfisi. També s'esmenta la glàndula paratiroide.
- Glàndula Suprarenal: L'escorça produeix cortisol i aldosterona; la medul·la produeix neurotransmissors.
- Pàncrees: Produeix insulina (disminueix la glucosa en sang, la seva secreció disminueix amb l'exercici) i glucagó (allibera glucogen del fetge a la sang, la seva secreció augmenta amb l'exercici).
- Ovaris i Testicles: Produeixen testosterona i estrogens, que, entre altres funcions, augmenten els glòbuls vermells.
Fonaments del Metabolisme Energètic Humà
El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc dins un organisme per mantenir-lo en vida.
L'ATP: La Molècula d'Energia Cel·lular
- Una molècula d’ATP (adenosina trifosfat) es compon d'adenosina i tres grups de fosfat.
- És la font d’energia més ràpida i essencial per a la vida cel·lular. Totes les nostres cèl·lules disposen d’una determinada concentració d’ATP.
Maneres de Generar ATP
Sistema ATP-PC (Fosfocreatina)
- La fosfocreatina (PC) interactua amb l’ADP per a formar ATP.
- La capacitat per mantenir els nivells d’ATP amb l’energia de la PC és limitada. Les reserves d’ATP-PC poden mantenir les necessitats energètiques dels músculs durant 3-15 segons en un sprint màxim.
Sistema Glucolític (Anaeròbic)
- Durada: 1-2 minuts.
- La glucosa es descomposa en àcid pirúvic mitjançant els enzims glucolítics.
- Quan es realitza sense oxigen, l’àcid pirúvic es converteix en àcid làctic, que s’acumula als músculs i fluids corporals.
- El lactat és una font d’energia química que s’acumula a la sang durant l’exercici físic intens. Amb prou oxigen durant la recuperació, el lactat pot actuar com a factor gluconeogènic en el múscul, ser oxidat en diferents teixits, o ser captat pel fetge o ronyons.
- Els sistemes ATP-PC i glucolític proporcionen energia durant els primers minuts d’exercici d’alta intensitat.
Sistema Oxidatiu (Aeròbic)
- Produeix més energia que els sistemes anteriors.
- L’oxidació cel·lular té lloc dins les membranes mitocondrials.
- Implica l’oxidació d'hidrats de carboni (HC), greixos i proteïnes.
Consum d'Oxigen i VO2max
- El consum d’oxigen d’estat estable és l’equilibri entre la necessitat d’energia i la síntesi aeròbica d’ATP.
- El dèficit d’oxigen és la diferència entre la necessitat d’oxigen i l’oxigen consumit.
- El consum màxim d’oxigen (VO2max) és la capacitat màxima de síntesi aeròbica d’ATP.
- El VO2max descriu el nivell en què el consum d’oxigen arriba al seu màxim, malgrat que la intensitat de l’exercici augmenti. Indica la capacitat d'una persona per sintetitzar ATP de forma aeròbica.