Fixisme i evolucionisme: teories, Lamarck, Darwin i genètica

Fixisme i evolucionisme

Fixisme i evolucionisme: la teoria fixista va dominar fins al segle XIX. Aquesta afirma que tant les espècies animals com les vegetals són invariables; els individus al llarg del temps canvien, però les espècies no. Sol estar associada a la teoria creacionista: els defensors del fixisme defensaven també el creacionisme, és a dir, que les espècies van ser creades per Déu i han seguit així al llarg del temps sense canviar. A la Bíblia es diu que Déu ho va crear tot. La Bíblia ha estat una de les causes per les quals durant molt de temps es va defensar aquesta idea.

Al segle XIX sorgeixen les teories evolucionistes, és a dir, la teoria que afirma que les espècies evolucionen, es van transformant, de manera que les espècies actuals procedeixen de la transformació d'espècies que s'han extingit.

Lamarck

Científic francès. El 1809 va publicar el llibre "Filosofia zoològica", en el qual defensa la teoria de l'evolució. La seva teoria no va tenir èxit perquè tenia inconvenients: les característiques noves adquirides no es transmeten a la descendència.

Darwin

(1809) Va embarcar al Beagle i va anar recollint nombroses dades. L'expedició va arribar a les illes Galápagos, on Darwin va descobrir que a cada illa hi havia una espècie diferent de tortuga. Això el va fer pensar que aquestes espècies diferents procedien de la mateixa espècie, que havia evolucionat de manera diferent a cada illa a causa de les condicions ambientals. Quan va tornar, ell i el seu amic Wallace van publicar conjuntament un article com a avanç de la seva teoria. A partir d'aquí Darwin elabora la teoria i la publica el 1859: "L'origen de les espècies per mitjà de la selecció natural", on explicarà la teoria de l'evolució.

El canvi del medi és la causa. Quan es produeix un canvi en el medi, sorgeix en els membres de la població la necessitat d'adaptar-se a allò nou. Això porta els individus a la llei de l'ús i el desús: els membres comencen a usar òrgans que abans no usaven o, al contrari, deixen d'usar òrgans que abans usaven. «L'òrgan que s'usa es desenvolupa i l'que no s'atrofia (al final desapareix)». Aquests òrgans nous que s'han adquirit no es transmeten a la descendència.

A la natura hi ha una lluita per l'existència, i en aquesta lluita es produeix una selecció natural, que consisteix en la supervivència dels més aptes, és a dir, dels que han nascut amb variacions útils per viure en el medi. D'aquesta manera, no tots els individus que neixen viuran, moriran o no deixaran descendència. Darwin arriba a aquesta situació perquè els éssers vius tendeixen a augmentar en proporció geomètrica, i sense embargo, a la natura el nombre de membres permaneix més o menys constant. Les variacions són les característiques que diferencien els individus d'altres. Darwin no sabia explicar per què neixen aquestes variacions. L'explicació arribarà gràcies a la genètica.

Psicologia: processos cognitius

Percepció: és una aptitud que ens permet captar les coses de manera general i unitària.

Memòria (visual, auditiva, gustativa...): és la capacitat que permet l'evocació del passat en tant que passat. Fa una funció psíquica de conservar i reproduir estats de consciència passats que són reconeguts pel subjecte com a anteriors.

• Habitual: no hi ha consciència passada (tocar la guitarra).
• Experimental: és aquella que s'aprèn en fer una certa cosa no habitual.

Fases de la memòria:

• Fixació o memorització (percepció): petjada que queda gravada a la ment.
• Conservació: només es pot donar si hi ha hagut una bona fixació.
• Evocació: reproducció d'una imatge o d'una situació.
• Reconeixement/Localització: fet de situar el record en el passat.

Tipus de memòria: significativa (intel·ligent), mecànica (estudiar al peu de la lletra), històrica (llibres, arxius).

Imaginació: pensar més enllà de la realitat donada, crea imatges. Permet associar les imatges percebudes amb formes noves i originals.

• Imatge reproductora: imatges pures i simples.
• Imatge creadora: el record.

Tipus d'imatges:

• Eidètica: imatge que reproduïm després d'haver-la percebut.
• Icònica: imatge normal.
• Hipnagògica: imatge just abans d'adormir-nos.
• Onírica: imatges que configuren els nostres somnis.
• Al·lucinatòria: que es donen en l'al·lucinació.

Intel·ligència: és una facultat d'adaptació que permet a l'ésser humà adequar-se al món de manera flexible i variada tant en el terreny de la praxis (acció transformadora i productiva), la tècnica (producció d'eines i artefactes) i la teoria (coneixement especulatiu).

• Intel·ligència pràctica: capacitat de resoldre un problema nou fabricant o utilitzant eines.
• Intel·ligència conceptual:
  • Conceptualització: representació mental.
  • Judicació: relació entre conceptes.
  • Raonament: formular un judici a partir d'uns quants.
• Intel·ligència afectiva: automotivació, empatia, relacionar-se amb algú...

Ser intel·ligent consisteix a comprendre, copiar i entendre la natura. La comprensió ens permet tenir consciència de les relacions que s'han establert per mitjà de les diverses activitats mentals. Descobrir i ser capaç d'inventar. Hem de saber superar i resoldre els problemes que se'ns presenten.

Atenció: factors interns o personals / factors d'intensitat, moviment, novetat.

Sensació: gràcies a les terminacions nervioses dels sentits permet captar l'excitació que provoca un estímul determinat.

Conducta i psiquisme: Conducta: aspecte observable i extern. Psiquisme: inobservable i intern.

Activitats cognoscitives:

1. Percepció: és la facultat que ens permet captar els estímuls que exciten els nostres sentits i donar-los una interpretació.
2. Memòria: és la facultat que ens permet disposar dels coneixements, les habilitats i les experiències que hem anat acumulant al llarg de la vida.
3. Imaginació: és la facultat que ens permet representar mentalment els objectes quan no els tenim davant.
4. Intel·ligència: és la facultat que ens permet resoldre problemes nous, adaptar la conducta a noves situacions i representar-nos el món real i les seves relacions mitjançant símbols.

Genètica

La genètica: s'ocupa de l'estudi d'allò que es transmet per herència. El seu pare fou un monjo austríac anomenat Mendel, al segle XIX. El seu primer descobriment va ser que les característiques clarament diferenciables es transmeten de generació en generació de forma invariable. I el segon, que cada membre de la parella aporta la meitat del material hereditari.

1. Mutacions: variacions en les característiques dels gens. N'hi ha de dos tipus:
   • Somàtiques → canvis superficials, afecten l'estructura genètica, per tant no es transmeten a la descendència.
   • Germinals → es transmeten a la descendència.
   L'existència de mutacions està comprovada experimentalment.
2. Agents mutàgens: factors que produeixen mutacions: rajos X, altes temperatures, ingestió de determinades substàncies, radiacions. Les mutacions són perjudicials o beneficioses; en principi depenen del medi ambient, és a dir, que aquella mutació sigui favorable per a la vida en aquest medi.

Teoria sintètica (neodarwinisme)

Teoria sintètica (neodarwinisme): és la teoria que avui es defensa, elaborada a partir de la teoria de Darwin. Diverses ciències al llarg d'aquest segle han aportat informació per a ella: la genètica, la paleontologia i la sistemàtica (ciència que estudia la identificació d'espècies a la natura). Rebutja la teoria de Lamarck, perquè rebutja l'herència dels caràcters adquirits per la influència del medi. Segons aquesta teoria, l'evolució de les espècies es produeix per mutacions genètiques, que són fortuïtes; sobre les mutacions actua la selecció natural; l'evolució és gradual, és a dir, petites mutacions que s'han anat acumulant al llarg de milions d'anys.

Hominització

Hominització: considerem que un ésser és intel·ligent quan aquests individus són capaços de realitzar activitats que sabem que els animals no fan. Per exemple: enterraments de morts, utilització i conservació del foc i ús d'instruments. La hominització és el conjunt de processos evolutius que han fet possible l'aparició de l'Homo sapiens. Ha sorgit per una sèrie de mutacions: l'adopció de la postura bípeda (caminar), les mans ja no s'utilitzen per a la locomoció i és possible la fabricació d'instruments; l'augment de la capacitat cranial, que és la base on s'assenta el cervell, que és la base de la intel·ligència. És l'espècie en la qual el nen depèn dels progenitors durant més temps: durant un temps més gran van aprenent tot. L'home és l'animal que depèn menys de la genètica; la major part del seu comportament és après. Adquisició d'un llenguatge articulat a causa d'una sèrie de mutacions que han estat favorables; apareix l'aparell fonador; es desenvolupen àrees cerebrals que són les àrees del llenguatge.

La importància del llenguatge:

• Potencia el desenvolupament cerebral.
• Facilita la comunicació social.
• Facilita les tasques en grup.
• Permet la representació simbòlica de la realitat mitjançant símbols.
• Permet manipular la realitat sense tenir-la enfront.
• Possibilita la cultura col·lectiva: podem transmetre a altres generacions el que hem après al llarg de la vida.

Teories de l'evolució

1. Lamarck

• Adaptació: (canvi climàtic) dificultats trobades i capacitat per adaptar-se; si no, s'extingeixen.
• Herència: transmissió dels caràcters adquirits d'una generació a una altra.
• Ús i desús.

2. Darwin

• Ésser humà.
• Lluita: més forts (les malalties i la mort).
• Selecció natural: dificultats del medi, competència per un aliment comú.
• Filogènesi: formació i encadenament de línies evolutives animals o vegetals.

Selecció natural: és un procés determinista, direccional, que afavoreix precisament les variants que són avantatjoses.

Etnocentrisme

Etnocentrisme: consisteix a valorar altres cultures i altres societats des d'un punt de vista exterior. La part negativa és el racisme, que pretén explicar la cultura a partir d'informacions biològiques (qüestionables) i nega la llibertat, la capacitat de ser d'un individu o d'un grup determinat.

Respostes no evolucionistes

Fixisme: doctrina que defensa que les espècies són inalterables.

Creacionisme: el van introduir les religions monoteistes. És la postura que creu en la intervenció d'un ésser suprem capaç de construir tot l'univers a partir del no-res, i constitueix la base de moltes concepcions religioses. Sorgeix a l'Edat Mitjana.

Respostes evolucionistes

Lamarck (segle XVIII): va estudiar molt els animals. Les espècies s'han d'adaptar al medi. Va dir que les espècies evolucionen de manera gradual. L'evolució seria el resultat de la necessitat que tenen les espècies d'adaptar-se al medi on viuen mitjançant el desenvolupament d'òrgans adequats i la atròfia i desaparició d'aquells que no serveixen (la llei de l'ús i el desús dels òrgans). La funció és la que crea els òrgans. Un cop adquirits aquests caràcters per a l'adaptació al medi, es transmeten per generacions.

Darwin: les espècies poden ser heretades o no. Va dir que les espècies més fortes sobreviuen i les altres no.

Teoria de la selecció natural: és el principi explicatiu de l'evolució segons Darwin. Diu que els individus més ben dotats són els que sobreviuen, els que s'ajusten millor al medi. Les espècies que perduren són les més eficaces per sobreviure. No ens va explicar els mecanismes de com es transmeten les característiques de generació en generació.