Fonaments de l'Ètica: Teories Morals Clau i Dicotomies

Filosofia i ètica2,82 KB

L'Ètica: Disciplina Pràctica i Controvertida

L'ètica és una disciplina amb una dimensió pràctica important. Les qüestions ètiques tenen una relació directa amb allò que creiem que cal fer o evitar. Per això, l'ètica sempre ha estat un camp molt controvertit, en el qual s'han proposat teories diferents que molt sovint es contradiuen l'una amb l'altra.

La Base dels Judicis Morals: Raó o Sentiment?

Alguns autors creuen que la raó és la base de la moral. Segons aquests filòsofs, per saber què està bé i què està malament, el que hem de fer és utilitzar la intel·ligència. L'ètica és una qüestió racional, perquè té a veure amb les accions que duem a terme i que poden afectar els altres.

Intel·lectualisme Moral: La Raó com a Base

L'intel·lectualisme moral és la teoria segons la qual la base dels judicis morals està en la raó.

Emotivisme Moral: El Sentiment com a Base

La posició oposada és l'emotivisme moral. Per als emotivistes, la base dels nostres judicis morals no està en la raó, sinó en els sentiments. Són els nostres sentiments i les nostres emocions allò que ens ajuda a determinar què és bo i què és dolent.

L'emotivisme moral afirma que els judicis morals no es basen en la raó, sinó en els sentiments.

Contingut Material i Ètica Formal

L'ètica té un contingut material, perquè s'ocupa d'alguna cosa concreta, com ara determinar els béns que hem de perseguir o el tipus de vida que hem de mirar d'assolir.

Ètica Material: La Cerca del Plaer (Epicur)

Segons Epicur, l'ètica ha d'orientar-nos per assolir la felicitat, que s'obté cercant el plaer i evitant el dolor. Per tant, el contingut de l'ètica és la cerca d'un propòsit determinat, que en aquest cas és el plaer.

Ètica Formal: L'Ètica del Deure (Kant)

Altres autors, en canvi, creuen que l'ètica no ha de proposar-nos cap contingut material concret. Kant és un bon exemple d'aquesta visió, perquè va proposar una ètica formal totalment mancada de contingut material específic.

Abast de les Normes Morals

  • Universalisme Moral

    Segons l'universalisme moral, hi ha una sèrie de normes morals bàsiques que són vàlides per a totes les persones, en totes les èpoques i a tots els llocs del món.

  • Relativisme Moral

    El relativisme moral afirma que totes les regles i els valors morals depenen de la situació.

Enfocament en l'Acció: Deontologisme i Conseqüencialisme

La posició que consisteix a complir el nostre deure s'anomena deontologisme. I del que posa l'accent en els resultats de les nostres actes se'n diu conseqüencialisme.

Descarregar

PDF Word HTML