Fonaments de la filosofia cartesiana
El mètode matemàtic de Descartes
El mètode es divideix en quatre regles fonamentals:
- 1. Evidència: No acceptar mai cap cosa com a vertadera sense conèixer que ho fos.
- 2. Anàlisi: Dividir cadascuna de les dificultats que s'examinen en tantes parts com fos possible i com calgués per a resoldre-les millor.
- 3. Síntesi (deducció): Conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer per ascendir a poc a poc fins al coneixement dels més complexos.
- 4. Enumeració: Fer arreu recomptes tan complets i revisions tan generals com per arribar a estar segur de no ometre res.
El dubte metòdic
El més assenyat és qüestionar-se tots els coneixements rebuts i anar a la recerca de veritats indubtables. S'ha de dubtar dels sentits, de totes les dades que s'originen en ells; dubtar de la seva mà, del seu cos i de tota realitat del món. També cal considerar la dificultat per a destriar el somni de la vigília. La hipòtesi del geni maligne suposa l'existència d'un geni astut i enganyador que considera evidents coses que no ho són. La primera veritat inqüestionable de Descartes és: "Penso, aleshores existeixo" (Cogito ergo sum); quan dubto penso, i pensant, aleshores també estic existint.
La classificació de les idees
El gran repte que ha de superar Descartes és trobar la manera de saber que les meves idees sobre el món no són somnis ni il·lusions. Per això, classifica les idees en:
- Adquirides: Provenen de fora de l'experiència sensible, la percepció o l'ensenyament, i poden ser errònies.
- Artificials: Idees que inventem arbitràriament.
- Innates: Són idees que no procedeixen de la percepció dels objectes exteriors, sinó que emergeixen del mateix pensar.
Arguments per a l'existència de Déu
Déu existeix per tres raons principals:
- Argument a partir del concepte d'infinit: El jo és limitat, llavors no pot ser el creador de la idea d'infinit.
- Argument a partir de la causalitat del jo: Soc efecte, no soc causa, perquè aleshores no m'hauria fet imperfecte; per tant, jo no m'he creat a mi mateix.
- Argument ontològic: Si podem concebre l'argument de total perfecció, aquesta ha de fer-se real, i Déu té totes les qualitats: bondat, omnipotència i existència (total perfecció).
Les tres substàncies de la metafísica
Hi ha tres substàncies en la metafísica segons Descartes:
- Déu: Substància perfecta, amb una raó també perfecta i infinita.
- El Jo pensant (ànima) o res cogitans: Substància imperfecta, dotada de raó, substància pensant.
- La Matèria (cos i món estès) o res extensa: Substància imperfecta i extensa.