Fonaments de la Psicologia de l'Educació i del Desenvolupament
Bloc 1. Prefaci: Psicologia de l'Educació
La psicologia de l'educació té com a objecte d'estudi els processos d'ensenyament i aprenentatge (E/A).
Components de la Psicologia de l'Educació
- És una ciència que investiga els problemes quotidians de l'educació.
- Estudia els canvis de conducta i els processos socials i culturals a l'escola.
- Adopta un enfocament pluridisciplinari aplicat a situacions i activitats escolars d'ensenyament i aprenentatge.
Psicologia Evolutiva i del Desenvolupament
La psicologia evolutiva o del desenvolupament estudia els processos i canvis de la persona al llarg de la vida, l'evolució relacional de l'espècie humana, l'edat cronològica i la maduresa del cervell. El desenvolupament presenta característiques pròpies a cada àmbit en passar per diferents etapes.
El desenvolupament és un procés continu i acumulatiu vinculat a educar, ensenyar i aprendre.
Diferències clau:
- Psicologia de l'educació: estudia el procés d'aprenentatge dels alumnes, la relació entre mestre, alumne i contingut, i els canvis que succeeixen en la persona pel fet d'estar a l'aula.
- Psicologia del desenvolupament: s'ocupa dels canvis i de les transformacions al llarg del temps en la conducta humana.
Característiques del Mestre Competent
Es distingeixen tres grans característiques del mestre competent:
- Coneixement tècnic i pedagògic (part tècnica que s'ha de dominar): conèixer el contingut, conèixer estratègies de control i de motivació, conèixer el material i la programació curricular, ser hàbil comunicant i conèixer els antecedents de l'alumne. Woolfolk afegeix: conèixer el que és típic i el que no ho és, adquirir hàbits i rutines, saber improvisar i no donar solucions immediates, pensant abans de respondre.
- Coneixement personal: mantenir una actitud positiva, afrontar l'ensenyament com un repte i gaudir de la interacció interpersonal.
- Coneixement professional: no aturar-se i mantenir un aprenentatge permanent.
Àmbits del Desenvolupament Humà
- Àmbit biosocial: creixement físic, desenvolupament del cervell i del cos, i canvis físics.
- Àmbit cognitiu: processos mentals, tant els processos psicològics bàsics com els superiors.
- Àmbit psicosocial: desenvolupament emocional, afectivitat, personalitat, el «jo» i relacions interpersonals.
Principals Teories del Desenvolupament
Teoria Psicoanalítica
Sigmund Freud comprenia la infància i la naturalesa humana. Erik Erikson va ampliar aquests coneixements mitjançant la seva teoria psicosocial. René Spitz i John Bowlby van explorar l'aferrament i els llaços afectius a la infància. Anna Freud es va centrar en el jo i la consciència.
Teoria Conductista
Sosté que les respostes conductuals són el resultat d'estímuls externs, i que aquestes respostes poden ser modificades o condicionades a través de processos d'aprenentatge.
Teoria Sociocultural de Vygotski
Desenvolupa la idea de l'origen dels processos psicològics superiors, com ara el pensament, el llenguatge o la consciència. Defensa que sense la contribució cultural i la vida social no seria possible el desenvolupament de tots aquests processos.
Teoria Constructivista de Piaget
Es basa en el constructivisme, corrent que desenvolupa una visió organicista. Considera que el desenvolupament humà és un procés dinàmic i actiu en el qual intervenen la intel·ligència, la percepció, la funció simbòlica, el joc, la imitació i el judici moral. En el seu marc teòric, el desenvolupament té una entitat diferenciada respecte a l'aprenentatge.