Fonètica i gramàtica catalana: sons, conjuncions i oracions subordinades
Fonètica catalana
Ensordiment: les oclusives sonores (b), (d), (g) es fan sordes (p), (t), (k) en final de mot, de pausa, davant de vocal o de consonant sorda.
Sonorització: les oclusives sordes (p), (t), (k) es fan sonores (b), (d), (g) en final de mot o seguides de vocal o consonant sonora.
Fricatives: (s), (ʃ), (f) es fan sonores (z), (ʒ), (v) en final de mot, seguides de vocal o consonant sonora.
Africades: (tʃ), (ts) i (dʒ), (dz).
Labialització: la nasal (n) es fa (m) davant de (f) o consonant labiodental.
Bilabialització: la nasal (n) es fa (m) davant de consonant bilabial (m, p, b, v).
Velarització: la nasal (n) es fa (ŋ) davant de (k, g) o consonant velar.
Palatalització: la nasal (n) es fa (ɲ) davant de (ʃ, ʒ, ɲ) o consonant palatal; la lateral (l) es fa (ʎ) davant de (ʃ, ʒ, ɲ, ʎ).
Dentalització: la nasal (n) i la lateral (l) es fan dentals davant de consonant dental (t, d).
Emmudiment
(0):
- Les oclusives [p] i [b] després de [m] a final de mot.
- Les oclusives [d] i [t] després de [n] i [l], també en gerundis.
- L'oclusiva [t] del grup fonètic [rt], seguit de [s] de plurals.
- Les vibrants [r] i [ɾ] a final de mot en infinitius i sufixos de derivació.
- La vibrant [r] del mot «arbre» i la vibrant [r] del mot «prendre» i derivats.
- L'alveolar [s] després de la fricativa [ʃ], [s]* i de l'africada [tʃ].
- L'alveolar [s] seguida de fricativa o vibrant.
- La bilabial [p] dels grups -MPT- i -MPC-.
- La bilabial [b] de la preposició «amb» i l'alveolar [s] del determinant «aquest» seguits de consonant.
Sensibilització
- Infinitius i gerundis seguits de pronom feble: anar-hi (r), comprant-hi (f).
- Els mots «sant», «vint», «cent» seguits de vocal.
- La preposició «amb» seguida de vocal.
- L'alveolar [s] del determinant «aquest», seguida de vocal.
Geminació
Els grups -BL- i -GL- precedits de vocal tònica: poble [bbl], regla [ggl]. [db] «DV» → [bb]: advocat [t] seguida de [m], [n], [l], [ʎ], [b] → [mm], [nn], [ll], [ʎʎ], [bb]. [d] seguida de [m] → [mm]. [b] seguida de [m] → [mm].
Aproximants
[b], [d], [g] → [β], [ð], [ɣ] quan van entre vocals, després de fricatives i africades, i després de [l], [ʎ]. Però NO quan van precedides de nasal o oclusiva: indi, capdal, imbècil. Quan la [d] va precedida de lateral [l] o [ʎ], o la [b] de labiodental [f], no se sol realitzar l'aproximant: caldera [d], ull d'un poll [d], puf blanc [b].
Conjuncions
| Tipus | Conjuncions | Valor | Exemple |
|---|---|---|---|
| Copulatives | i, ni | Suma, acumulació | Menja i beu massa ràpid. |
| Disjuntives | o, o bé, o si no, és a dir, o sia | Opcionalitat, equivalència | Seu al balancí o al banc. |
| Distributives | ara... ara, sia... sia, mig... mig, no solament... sinó (que), l'una... l'altra, entre que... i (que), tan... com, així... com, ni... ni, o... o | Alternança | Ara crida, ara calla. |
| Adversatives | tanmateix, ara bé, així i tot, tot i això, això no obstant, no obstant això, en canvi, sinó, sinó que, però | Oposició, contraposició | Ho diu però no ho pensa. |
| Explicatives | és a dir, això és, o sigui | Ampliació de contingut | És com tu, és a dir, primet. |
| Consecutives o il·latives | doncs, per tant, així, així és que, per consegüent | Successió, conseqüència | Té fred, per tant s'abriga. |
| Continuatives | doncs, a més, encara, encara més, també, així mateix, ni tan sols, d'altra banda, altrament | Continuïtat | Estudia molt; a més, treballa de nit. |
Oracions subordinades (en castellà)
Substantives
Completives: que (conj. completiva + R); si (pron. relatiu + R).
Interrogatives indirectes: parcials (qué, quién, cómo, cuándo... adv. int.) + R + otra; totals (si) (conj. + R + CD).
Infinitiu: sense nexe. Me encanta jugar a fútbol.
Adjectives
Nexes: que, el que, el/la cual, quien, cuyos (pron. relatiu); donde, como, cuando (adv. relatiu). Dos tipus: explicatives (amb comes) i especificatives (sense comes).
Substantives/adverbials d'adjectiu
Sense antecedent. Nexes: que, quien/quienes, lo que, lo cual (pron. relatiu). No preposició: subjecte, CD, atribut. Amb preposició: CN, CAdj, CAdv, CRV, CC, CI, CAg.
Adverbials pròpiament dites (CC)
- Lloc: substantiu (aquí, allí...); nexe: donde / a donde, por donde...
- Mode: substantiu (así, de esta manera...); nexe: como, según / como si, conforme a, de manera que...
- Temps: substantiu (ahora, después, entonces...); nexe: cuando, según, conforme, mientras, apenas / tan pronto como, en el instante en que, en tanto que...
Construccions modals: sin + inf. (no te vayas sin pagar); gerundi (entrenando con ahínco, lo conseguirás); participi (el alumno se presentó, erguida la cabeza, ante el director).
Construccions temporals: amb infinitiu (al caer la noche); de participi (preparadas las maletas); amb gerundi (estando de vacaciones).
Valors de donde, cuando, como
- Adverbi relatiu: introdueix proposició subordinada adjectiva amb antecedent; sense accent; funció de CN.
- Conjunció: proposició subordinada adverbial; sense accent.
- Adverbi interrogatiu: proposició subordinada substantiva; funció de CD; amb accent.
Subordinades adverbials impròpies
| Tipus | Nexe | F. nexe | Exemples |
|---|---|---|---|
| Finals (indicació de l'objectiu, intenció, finalitat) Valor discursiu: expressa finalitat | Conj: que. Loc. conj: para que, a/con fin de que, con el objeto de que, con vistas a que, con la intención de que... | R | Acércate para que te vea bien. Avisé a Sara para que te lo diera. Te llamé para avisarte (no té nexe). |
| Causals Valor discursiu: expressa causa | Conj: porque, pues, como, que. Loc. conj: ya que, dado que, puesto que, gracias a que, en vista de que | R | Cállate que quiero estudiar. Deberías irte pues no eres bienvenido. |
| Condicionals Valor discursiu: expressa condició Apòdosi: oració principal Pròtasi: oració subordinada | Conj: si, como, cuando. Loc. conj: a condición de que, a menos que, siempre que, con tal de que, con que | R | Iremos al cine si haces los deberes. Pararé la fiesta con tal de que te vayas. |
| Concessives No impedeix el desenvolupament de l'acció. Valor discursiu: obstacle | Conj: aunque, si. Loc. conj: aun cuando, a pesar de que, si bien, mal que | R | Si bien (aunque) lo sabes todo... Por más que llame... Aunque llueva iremos a la playa. |
| Comparatives Valor discursiu: comparació | — | R | Es bonito como una gacela. Gasta tanto dinero como gana. |
| Consecutives Valor discursiu: conseqüència | Conj: luego, pues, así, conque. Loc. conj: por consiguiente, así que, por (lo) tanto, así pues. Tal...que / tanto...que / tan...que | R | Es tan inocente que creyó aquella mentira. Toca la guitarra de tal forma que sorprende a todos. |
Sinalefa i elisió
Sinalefa: dues vocals contigües formen diftong i per tant formen una sola síl·laba. La «i» o la «u» + vocal = sinalefa: i alguns, sé un joc, porta un llibre.
Elisió: una vocal neutra que està en contacte amb una altra vocal no es pronuncia. També poden ser dues vocals iguals: setze anys, entri immediatament.