Fonts de Finançament i Estratègies Empresarials

Economia7 d’abr. 20262,82 KB

Fonts de finançament de l'empresa

Reserves: provenen dels beneficis no distribuïts de l'empresa i formen part del seu autofinançament intern.
Amortitzacions: formades pel valor que va perdent l'immobilitzat en el procés de producció.
Previsions: part del resultat de l'empresa que crea un fons per fer front a certes pèrdues que encara no s'han produït o futures despeses.
Préstecs a llarg termini: les empreses demanen diners a les institucions de crèdit per poder finançar-se.
Emprèstits: títols de crèdit (obligacions, bons, pagarés...) que emeten les empreses i que són adquirits per particulars a canvi d'un interès.
Lísing: sistema de finançament mitjançant el qual l'empresa pot incorporar algun element d'actiu fix a canvi d'unes quotes d'arrendament.
Rènting: lloguer de béns mobles i immobles a llarg termini. L'arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat i l'empresa rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis.

Pòlissa de crèdit: quan l'empresa vol disposar de mitjans de finançament per preveure possibles necessitats futures però no sap exactament quina serà la quantitat que necessitarà.
Crèdit comercial: finançament automàtic que aconsegueix l'empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors.
Descompte d'efectes: representa un cost per a l'empresa perquè s'ha de pagar un interès per la quantitat que el banc li avança des del dia del descompte fins al dia del venciment i, a més, una comissió.
Facturatge (Factoring): consisteix en la venda de tots els drets de crèdit sobre clients a una empresa factor, la qual proporciona a l'empresa una liquiditat immediata i li evita els problemes dels impagats i els morosos.
Fonts espontànies de finançament: fonts que no requereixen una negociació prèvia.

Estratègia corporativa: decisions que prenen els directius de l'empresa i que afecten a tots els sectors de l'empresa.
Estratègia de negoci: fa referència a aspectes més concrets, com ara la definició dels elements que poden fer competitius els productes de l'empresa dins del seu mercat.
Estratègia operativa o funcional: decisions que prenen els directors dels diferents departaments funcionals. Dins de cada àrea funcional (màrqueting, producció...) s'ha de decidir com es coordinen i es gestionen els recursos amb què compten per poder assolir els objectius fixats.