Forma, perspectiva i significat en l'art: guia de conceptes clau

Forma

Forma: forma delimitada per una línia o un contorn. També té un significat com a unitat estructurada, diferent del que l'envolta o del fons, recognoscible, comprensible, amb parts i relacions internes. Dins d'aquest segon sentit incloem moltes altres categories formals, com ara línia, volum, espai, llum, color, composició, etc.

Perspectiva

Perspectiva: identifiquem «perspectiva» amb el que només és un mètode entre altres: la perspectiva lineal. Es pot fer amb un punt de fuga, o amb més.

Altres perspectives: divergent, intuïtiva: superposició, disminució, vertical, diagonal, atmosfèrica.

Significat

L'acte de producció de significat té la seva correspondència en els actes d'interpretació. No només compta la intenció de l'autor i el seu entorn, sinó també les respostes concretes per part del públic (els receptors, en termes semiòtics). Les interpretacions poden ser concordants o molt diverses. Les millors obres d'art provoquen moltes i molt diferents interpretacions. Aquestes coincideixen, en alguns casos, amb la intenció original de l'autor o s'allunyen d'ella. Diferents contextos d'interpretació creen lectures diferents dels mateixos objectes. El significat es dóna de forma indefinida. De fet, és molt habitual analitzar com un tema canvia de significat al llarg del temps. Diferenciar el que l'autor volgué dir (significat i intenció) del que se li va afegir més tard (connotacions conscients o inconscients del mateix autor, o de tercers) no equival a dir que qualsevol interpretació té la mateixa validesa històrica.

Quan hi ha ambigüitat

En no pocs casos, la intenció original de l'autor pot ser voluntàriament ambigua, per provocar la curiositat de l'espectador o per oferir nivells addicionals d'interpretació.

En les arts funcionals

Significat i tema poden coincidir o no. En un canvi, un edifici: no té un tema o títol; sí pot tenir un significat, o no: en molts casos això vindrà denotat per la decoració, o pels elements constructius; sempre té una funcionalitat.

En les imatges abstractes

Les imatges abstractes tampoc admeten fàcilment la transmissió d'un significat. Malèvitx i Mondrian mostraren que aquests significats no eren absoluts ni fixos, sinó relacionals, sistemes basats en petites variacions i diferències. Tanmateix, aquestes obres sí poden ser interpretades. De fet, estan pensades per estimular la lliure associació d'idees, sensacions i percepcions.

Semiòtica i signes

Saussure, Barthes i Eco, entre altres, han postulat que les obres d'art es poden concebre com a signes, compostos per significat i significant. Un altre teòric, Peirce, va establir tres categories de signes: icones, basades en la semblança; símbols, basats en la convenció; i índexs, basats en una connexió existencial.

Símbol és una representació sensorialment perceptible d'una realitat, mitjançant trets que s'associen amb aquesta per convenció socialment acceptada. Així, «símbol» pot ser sinònim de metàfora, al·legoria, emblema, etc. Tota imatge o objecte, tot recurs retòric de l'expressió humana, pot estar dotat d'un significat convencional. Els atributs són els objectes convencionalment associats a un personatge o a un concepte abstracte, i que, en ser (de)codificats, permeten la seva fàcil identificació.

La teoria de la comunicació proposada per Jakobson mostra tota la complexitat d'aquests processos, i és de gran utilitat per analitzar l'art com a fet comunicatiu.