Francisco de Goya: Anàlisi d'El tres de maig de 1808 (1814)
Fitxa Tècnica: El tres de maig de 1808
- Títol
- El tres de maig de 1808
- Autor
- Francisco de Goya
- Cronologia
- 1814
- Tècnica
- Oli sobre tela
- Mida
- 2,68 x 3,47 m
- Estil
- Romàntic
- Tema
- Històric al·legòric
- Localització
- Museo Nacional del Prado, Madrid
Anàlisi Formal de l'Obra
- Línies compositives: La composició s’estructura en dos grups principals: a l’esquerra, una filera de persones que ha estat, és o serà executada; a la dreta, l’escamot de soldats en diagonal.
- Perspectiva: Es presenta una figura amb els braços oberts, que sembla encarar-se als soldats, i es converteix en el focus central de l’obra. Una línia d’horitzó alta fa que l’espectador esdevingui un protagonista més, i alhora potencia el realisme del tema representat.
- Cromatisme, llum i color: La llum il·lumina intensament els personatges de l’esquerra i deixa en la penombra els soldats de la dreta. La gamma cromàtica es redueix a la utilització de l’ocre, negre, blanc, groc i vermell.
Anàlisi Conceptual i Significat
Narra un dels fets ocorreguts a Madrid a principis de maig de 1808, després de la revolta iniciada el dia 2 pel poble madrileny contra els invasors francesos. Aquests van reclutar un gran nombre de presoners, molts dels quals van acabar afusellant la nit del 3 de maig. Aquesta és justament l’escena que descriu Goya en la seva obra.
El quadre transcendeix l’anècdota històrica perquè ha esdevingut una obra universal de la pintura, ja que s’ha convertit en un al·legat en contra de la guerra i les seves crueltats. Goya manifesta en el dramatisme de l’obra que la violència de la guerra no té justificació.
Funció i Hipòtesis
No se sap quina va ser la funció original dels quadres pintats per Goya. Algunes hipòtesis suggereixen que l’obra, juntament amb la seva parella, El 2 de maig, havia de servir com a decoració d’un arc de triomf aixecat amb motiu del retorn de Ferran VII al tron d’Espanya, o bé per commemorar els fets del Dos de Maig.
Models, Influències i Llegat
Goya recull l’herència de la cruesa dels martiris de sants pròpia de la tradició barroca, fent un ús dramàtic del clarobscur característic de la pintura espanyola i italiana del segle XVII.
També converteix la imatge heroica del Neoclassicisme (com El jurament dels Horacis de David) en una icona romàntica dels que lluiten per la llibertat.
El quadre va influir notablement en l’obra de pintors posteriors com Manet i Picasso, alhora que l’estil del pintor aragonès obre les portes a la pintura moderna.