Franquisme i Economia Espanyola: Context, Repressió i Constitució de 1931
Guerra civil i règim dictatorial (1936-1939)
F. Caract. Inst. = Guerra Civil (1936-1939) – Règim dictatorial – Franquisme – Resum – Ideals 18 de juliol – Doctrina – Diari – Resum – Exèrcit – Església – Educació – Censura – Mitjans – Frente de Juventudes / Sección Femenina – Legitimitat – Context constitucional – Foro de Trabajo 1938 – Llei d'Unió Sindical – Llei de Corts 1942 – Foro de Españoles 1945 – Llei de Referèndum 1945 – Llei de Succesió 1947 – Llei de Principis del Movimiento 1967 – 1975
Economia franquista
F. P. E. = Economia – 2 etapes – Autarquia – Autosuficiència – Aïllament – 1959: Pla d'Estabilització Nacional – Agricultura – Abonaments – Baixa productivitat – Cartilla de racionament – 1952: Llei de Concentració Parcel·lària – Instituto Nacional de Colonización – Instituto Nacional de Industria (1941) – 1941: RENFE – Comissaria de Abastecimientos y Transportes (1939) – BOE – Ascens – Creixement demogràfic – Fons Monetari Internacional – Govern – Ajuda – Turisme – Construcció – Crisi del 73 – Petroli
Exili, repressió i oposició
F. F. O. R. = Exiliats – França – Camps de refugiats – Condicions – Lamentables – Mèxic – URSS – Nens de la guerra – Comunistes – Maquis – 1940: Disminució de la repressió – Sortiren de la presó política – Vila de Cruces – Fontcuberta – Anys 50: Oposició política – Anys 60: Millora econòmica – Règim democràtic – Inversió (1956) – Seu – Moviment esquerrà – Mobilització estudiantil – 1963: Tribunal d'Ordre Públic (TOP) – Moviment obrer – Comissions Obreres (1962) – Església – Concili Vaticà II – 1960: Denúncia – Joventut Obrera Catòlica – Germandat Obrera d'Acció Catòlica – PCE – PSOE – 1959: ETA – 1968: Llei de Repressió del Bandolerisme i Terrorisme – Congrés del Moviment Europeu – Contuberni de Munic
Constitució de la Segona República
Aquesta constitució declara Espanya com una República Parlamentària de treballadors de tota classe i laica. Un Estat integral on hi cap la possibilitat de crear un Estat autonòmic allà on se sol·liciti. Alguns dels seus trets més característics són: el sufragi universal masculí i femení (aplicat per primera vegada el 1933), la sobirania popular i una àmplia declaració de drets, en la qual als drets individuals clàssics s'hi afegeixen la llibertat de reunió, associació i el dret a l'educació, així com drets de tipus social que suposen un avenç significatiu respecte a les constitucions anteriors.
El president de la República seria elegit per les Corts (òrgan unicameral) per un període de 6 anys i té la potestat de nomenar o destituir el president del Govern, però sempre amb la conformitat de les Corts. Un sistema de controls mutus entre les Corts i la Presidència de la República.