Friedrich Nietzsche: Perspectivisme, Nihilisme i Superhome
Nietzsche: perspectivisme, nihilisme i superació de la cultura occidental
Nietzsche critica la metafísica tradicional i considera que la distinció entre el món real i el món aparent és una invenció que ha portat a desvalorar la vida. Aquest impuls contra la vida es denomina per Nietzsche «voluntat de veritat», que consisteix a utilitzar la raó per afirmar un món més enllà d'aquest. Per això, tota la filosofia ha estat, en essència, una forma de negar la realitat canviant.
El perspectivisme
Davant d'això, Nietzsche afirma la realitat del devenir: aquesta realitat canviant és l'única que existeix, i les perspectives són individuals. No hi ha, per tant, una perspectiva veritable. Així, Nietzsche defensa la voluntat de poder com a principi vital, que cal assumir i enfrontar. Amb la voluntat de poder es reconeix la impossibilitat de copiar la veritat, admetent les diverses perspectives de la vida.
Des de la voluntat de poder, els conceptes no són més que metàfores. Aquestes metàfores passen a ser conceptes abstractes per necessitat, i després s'oblida el seu origen metafòric. D'aquesta manera, la filosofia, en tractar de conceptes més abstractes, anomena «veritat» allò que és el resultat final del procés. Les ciències positives i les matemàtiques són criticades per Nietzsche, perquè només expressen la realitat quantitativa. Així, per a Nietzsche no hi ha veritat absoluta, sinó només un criteri de veritat vinculat a la voluntat de poder, que exalta el poder de la metàfora com una perspectiva que s'ha de reconèixer com a tal. La metàfora és una perspectiva que ens ajuda a viure plenament.
Nietzsche i la crisi de la cultura occidental
Nietzsche considera que la cultura occidental es troba en crisi, i atribueix aquest fet a la idea que la filosofia grega havia aconseguit una perfecció que es va trencar amb Sòcrates i Plató. Posteriorment, el cristianisme va aprofundir aquest error, substituint aquell equilibri original per un món on el valor es troba en un més enllà. Després de la «mort de Déu», la deïtat que sostenia els valors, el nihilisme s'apodera de la cultura. Cal tenir en compte que el nihilisme pot ser negatiu o positiu: en el primer cas, condueix a la desesperació; en el segon, mostra com viure tràgicament.
Nietzsche explica aquest procés de superació del nihilisme a través de les transformacions de l'esperit: esdevé camell, lleó i, finalment, nen. Només el nen és capaç de substituir el deure que domina els esperits anteriors per la creació dels seus propis valors. Aquesta tasca suposa recuperar aquell negatiu vital que la filosofia occidental ha reprimit. La seva filosofia es basa en una força creadora que aspira a una vida amb amor a la pròpia vida, que implica l'aspiració a un etern retorn, en el qual la vida es manifesta amb un dinamisme creixent.
Déu i el problema del cristianisme
El problema de Déu està connectat amb l'anàlisi de Nietzsche sobre les causes de la decadència de la cultura occidental. Nietzsche considera que Sòcrates i Plató van trencar l'equilibri de la filosofia grega, inaugurant una història en què la vida ha estat avaluada des d'un món ideal. Aquest pensament hostil a la vida ha destruït la possibilitat de crear valors. La conseqüència més greu de l'idealisme unit al cristianisme ha estat el triomf d'un caràcter mal format, que es manifesta en el nihilisme.
La superació del nihilisme causat per la desaparició del Déu cristià requereix una filosofia activa i creadora, que ofereixi una alternativa a la metafísica occidental i que recuperi el pensament grec presocràtic. Aquesta filosofia ha de girar entorn de quatre conceptes: la voluntat de poder, l'etern retorn, el superhome i la transvaloració.
Sòcrates: la teoria sociopolítica de Nietzsche
La teoria sociopolítica de Nietzsche està lligada a la seva anàlisi del nihilisme actual, conseqüència de la mort de Déu i de l'enfonsament de tots els valors que la nostra cultura havia erigit sobre la interpretació racionalista del món i del sentit de Sòcrates i Plató, i la seva adopció pels cristians com a centre de la vida. L'home nihilista contemporani, en la seva desesperació, ha creat una sèrie d'ídols amb què intenta reemplaçar Déu, en els quals s'esforça desesperadament per creure. Alguns d'aquests falsos ídols són l'Estat nacional, la democràcia i el socialisme.
Des del seu vitalisme, Nietzsche critica la raó abstracta que ofega la vida, i per això rebutja també la raó d'Estat, a la qual qualifica com el més fred dels monstres. L'Estat polític té el seu origen en la violència dels més forts, i va permetre la civilització; però l'Estat modern és un Estat creat per i per al ramat, que, en lloc d'afavorir la creació d'una cultura superior, es limita a fomentar interessos mesquins i utilitaris, oferint seguretat i protecció a l'home contemporani, que és esclavitzat sota màquines i fàbriques. L'Estat modern està regit per la voluntat de mort, perquè es basa en lleis i drets abstractes que acaben aniquilant la iniciativa del superhome, afavorint les masses formades per individus febles i mediocres. Nietzsche proposa la gran política de la creació, dirigida pel superhome, que és filòsof i artista del futur.