Funció del Màrqueting: Organització i Comunicació
La Funció del Màrqueting en l'Economia
La funció del màrqueting és la d'organitzar l'intercanvi voluntari i competitiu de manera que asseguri una trobada eficient entre l'oferta i la demanda de productes i serveis. Aquesta trobada no és espontània, sinó que exigeix l'organització d'activitats d'unió de dos tipus:
- L'organització material de l'intercanvi, és a dir, els fluxos físics de béns des del lloc de producció fins al lloc de consum.
- L'organització de la comunicació, és a dir, dels fluxos d'informació que han de precedir, acompanyar i seguir l'intercanvi, amb la finalitat d'assegurar una trobada eficient entre l'oferta i la demanda.
En resum, la funció del màrqueting en l'economia és organitzar l'intercanvi i la comunicació entre productors i compradors. Aquesta definició s'aplica tant a les activitats comercials com a les activitats sense ànim de lucre, sempre que hi hagi un intercanvi voluntari entre l'organització i el públic usuari dels serveis oferts per l'organització.
L'Organització de l'Intercanvi: La Distribució
L'organització de l'intercanvi és responsabilitat de la distribució, que té com a funció passar els béns des de la situació distributiva de producció a la situació distributiva de consum. Aquest procés implica tres tipus d'utilitats que constitueixen el valor afegit de la distribució:
- La utilitat d'estat: Conjunt de transformacions materials destinades a posar els béns en condicions de consum. Aquestes són les operacions de fraccionament, condicionament, assortiment, etc.
- La utilitat de lloc o transformacions espacials: Com són el transport, la distribució geogràfica, etc., que contribueixen a ubicar els béns a disposició dels usuaris en els llocs d'ús, transformació o consum.
- La utilitat de temps o transformacions temporals: Com l'emmagatzematge, que permet la disponibilitat dels béns en el moment desitjat pel comprador/consumidor.
Fonts d'Informació per al Consumidor
Existeixen diferents fonts d'informació a les quals el consumidor pot recórrer:
Fonts dominades pel productor
És a dir, la publicitat, l'opinió i els consells dels venedors i dels distribuïdors, els mostraris i prospectes. Els avantatges d'aquest tipus d'informació són la gratuïtat i la facilitat d'accés. Encara que es tracta d'informacions incompletes i orientades, en el sentit que valoren únicament les característiques positives del producte i tendeixen a ocultar-ne les altres.
Fonts d'informació personals
Dominades pels consumidors. Són les comunicades per amics, veïns, líders d'opinió, etc. Aquest tipus d'informació està, de vegades, molt adaptada a les necessitats del futur comprador. La seva fiabilitat dependrà, evidentment, de l'emissor de la informació i de com la transmeti.
Fonts d'informació neutres
Com són els articles en diaris i revistes especialitzades. Aquestes publicacions permeten tenir accés a un gran nombre d'informacions a un cost relativament baix. També formen part d'aquestes fonts els informes oficials i d'agències especialitzades, els tests de laboratori i els tests comparatius publicats per iniciativa d'associacions de consumidors, universitats, etc. Els avantatges d'aquestes fonts d'informació són l'objectivitat, el caràcter correcte i la competència de les opinions formulades.