Rebuts i targetes de pagament: dèbit i crèdit

Resum

El text explica què és un rebut com a document justificatiu de pagament, quins elements essencials ha de contenir i com es poden domiciliar els pagaments en una entitat bancària. També introdueix les targetes de pagament, la seva banda magnètica i l'ús de caixers amb PIN. Finalment, distingeix entre targeta de dèbit i de crèdit i explica el mecanisme de pagament ajornat.

Punts clau

El rebut és un document que justifica el lliurament d'una quantitat de diners i l'expedeix el venedor al comprador.
Un rebut ha de contenir, entre altres dades, el número correlatiu, l'import, la data d'emissió, el venciment i la causa del pagament.
Els pagaments es poden domiciliar en una entitat bancària amb l'autorització del titular del compte.
La targeta de dèbit requereix fons disponibles al compte, mentre que la de crèdit permet pagar sense fons immediats fins a un límit màxim.
Amb la targeta de crèdit el comprador paga ajornat i el comerciant cobra al comptat, pagant una comissió a l'entitat emissora.

Posa't a prova

El Rebut: Definició i Funció

El rebut és un document justificatiu del lliurament d’una determinada quantitat de diners. L’expedeix el venedor al comprador quan aquest li paga l’import degut. Normalment, els rebuts formen part d’un talonari del qual es desprenen, quedant una còpia de les dades al mateix talonari, que serveix de comprovant a l’emissor.

Moltes vegades els pagaments es domicilien en una entitat bancària, per la qual cosa es fa necessària l’autorització per part del titular del compte, on a partir d’aquell moment s’efectuaran els pagaments.

Elements Essencials d'un Rebut (Model 1)

Els elements bàsics que componen un rebut són:

Dades identificatives de l’emissor del rebut (el venedor).
Número del rebut, que ha de ser correlatiu.
Localitat d’emissió.
Import del rebut expressat en xifres.
Data d’emissió.
Venciment: data en què s’ha de pagar el rebut.
Breu exposició de la causa del pagament.
Si el pagament no és en efectiu, dades de l’entitat bancària i número de compte on es domicilia el pagament.
Nom i domicili de la persona obligada al pagament (el comprador).
Nom, signatura i segell de qui rep els diners.

Targetes de Pagament: Dèbit i Crèdit

Les targetes són molt utilitzades actualment. Disposen d’una banda magnètica que identifica el número de compte i el titular. Amb les targetes es poden obtenir diners en efectiu en qualsevol entitat bancària, ja sigui directament o mitjançant els caixers automàtics. En aquest últim cas, és necessària la utilització d’un codi personal (PIN).

Diferència entre Targeta de Dèbit i Crèdit

La diferència entre una targeta de dèbit i una de crèdit és la següent:

Per fer ús de la targeta de dèbit cal disposar de fons en l’entitat bancària.
La targeta de crèdit pot ser utilitzada sense fons immediats, però sí que hi ha un límit màxim de crèdit establert.

El Mecanisme de Pagament Ajornat

La targeta de crèdit és un document que permet al titular adquirir béns i serveis sense fer cap pagament immediat en virtut d’un contracte especial entre l’emissor (Banc o entitat de crèdit) i el comerciant.

Aquest contracte estableix que l'entitat emissora es compromet a pagar les factures i el comerciant a acceptar els pagaments mitjançant targetes. Posteriorment (mensualment), les entitats bancàries liquiden del compte corrent del titular de la targeta el total de les compres fetes.

Això suposa un pagament ajornat per al comprador i un cobrament al comptat per al venedor, qui haurà de pagar un percentatge en concepte d’interessos o comissió sobre l’import de la venda a l’entitat de crèdit emissora.

Preguntes freqüents

Quins elements ha de contenir un rebut?

Un rebut ha de incloure les dades de l'emissor, un número correlatiu, la localitat i data d'emissió, l'import en xifres, el venciment, una breu exposició de la causa del pagament i el nom i domicili de qui paga. També cal el nom, la signatura i el segell de qui rep els diners.

Quina diferència hi ha entre una targeta de dèbit i una de crèdit?

La targeta de dèbit necessita fons disponibles a l'entitat bancària. La targeta de crèdit es pot usar sense fons immediats, però té un límit màxim de crèdit establert.