La Funció de Relació i el Sistema Nerviós Humà: Estímuls i Coordinació

Biologia3,12 KB

La Relació i la Coordinació Humanes

La funció de relació és imprescindible per a la supervivència de l'individu, que gràcies a aquesta funció pot percebre els estímuls o canvis que es produeixen en el medi per respondre-hi de forma adequada a través dels òrgans efectors.

Conceptes Clau de la Funció de Relació

Estímuls
Són canvis en el medi que percep l'organisme.
Receptors Sensorials
S'encarreguen de rebre els estímuls. Es localitzen en els òrgans dels sentits.

La Neurona i el Sistema Nerviós

La Neurona: Transmissió de l'Impuls Nerviós

Estructura de les Neurones
Són les cèl·lules que transmeten els impulsos nerviosos. Estan formades pel cos cel·lular (amb el nucli), les dendrites (prolongacions curtes i ramificades) i l'àxon (prolongació molt llarga).

La Sinapsi

Els impulsos nerviosos passen de neurona a neurona a través de la sinapsi, que és un petit espai que hi ha entre dues neurones. La sinapsi és el pas entre dues neurones molt properes i l'impuls nerviós passa d'una neurona a l'altra gràcies a unes substàncies químiques anomenades neurotransmissors.

El Sistema Nerviós (SN)

Definició del Sistema Nerviós
El sistema nerviós és l'encarregat de percebre, interpretar i emetre respostes front als estímuls externs i interns.

El Sistema Nerviós Central (SNC)

És capaç de captar estímuls i d'elaborar respostes. Està format per:

  • L'Encèfal: Elabora les respostes voluntàries.
  • La Medul·la Espinal: Protegida per la columna vertebral, que origina les respostes involuntàries.
Components de l'Encèfal
  • Cervell
  • Cerebel
  • Bulb raquidi

El Sistema Nerviós Perifèric (SNP)

El formen els nervis. Segons el lloc del qual procedeixen, hi ha els nervis cranials (que connecten amb l'encèfal) i els nervis raquidis.

Divisions del Sistema Nerviós Perifèric
  • Sistema Nerviós Somàtic: Responsable de les accions voluntàries, com caminar. Inclou:
    • Nervis sensitius
    • Nervis motors
  • Sistema Nerviós Autònom: Responsable de l'activitat involuntària dels òrgans (com els moviments del cor). Es divideix en:
    • Simpàtic: Actua en moments en què l'organisme es troba en tensió, estrès o perill. Provoca una sèrie de canvis que comporten un augment del desgast d'energia.
    • Parasimpàtic: Actua quan l'organisme es relaxa. Redueix canvis que comporten una disminució del desgast d'energia i que afavoreixen que l'organisme torni a la normalitat.

"

Descarregar

PDF Word HTML