Funcions i Mecanismes de l'Educació: Anàlisi de la Socialització Escolar

Principals Funcions de l'Educació

• Guardar els nens: Mantindre els xiquets ocupats mentre els seus pares estan en les seues activitats.
• Socialitzar: Posar-los en contacte amb altres xiquets. Ensenyar-los les normes bàsiques de conducta social i preparar-los per al món laboral.
• Adquirir coneixements i habilitats bàsiques: Com llegir, escriure, etc.
• Rituals d'iniciació: Sotmetre'ls a proves que servisquen de selecció per la vida social.

Anàlisi del Procés de Socialització en l'Escola

Objectius, mecanismes, contradiccions... Preparació de les noves generacions per a participar en el món dels adults. Té caràcter conservador i reproductor. L'escola no és l'única que compleix amb aquesta funció: família, mitjans de comunicació...

• Objectius: Preparar-los per a la seua incorporació al món laboral. La preparació no sols és en l'àmbit de coneixements sinó també en actituds. I preparar-los per a la seua intervenció en la vida pública.

Això suposa contradiccions, preparar-los per a participar en la societat democràtica o per a l'economia de mercat. L'escola es troba enfront de demandes contradictòries en el procés de socialització de les futures generacions, ha de provocar el desenvolupament de coneixements, idees, actituds i pautes de comportament que permeten la seua incorporació eficaç al món civil, a l'àmbit de la llibertat en el consum, de la llibertat d'elecció i participació política, de la llibertat i responsabilitat en l'esfera de la vida familiar.

Característiques ben diferents a aquelles que requereixen la seua incorporació sumisa i disciplinada per a la majoria. L'escola, en aquest sentit de socialització, transmet una ideologia que té com a valors l'individualisme, la competitivitat i la insolidaritat, la igualtat formal d'oportunitats i la desigualtat. S'assumeix llavors que l'escola és igual per a tots i que cadascú arriba on les seues capacitats li ho permeten.

D'aquesta forma, s'accepten les característiques d'una societat desigual amb diferències individuals. Aquest èmfasi en l'individualisme justifica les desigualtats dels resultats i la jerarquia de les relacions socials. Aquest procés mina les possibilitats dels més desfavorits social i econòmicament. Aquest és un dels pilars fonamentals del procés de socialització que les persones accepten i adapten per poder participar competitivament.

Mecanismes de Socialització

El procés de socialització de les joves generacions s'ha descrit com un procés d'adoctrinament ideològic; no obstant això, aquest s'ha anat fent més subtil. Els processos de socialització que tenen lloc en l'escola ocorren com a conseqüència de les relacions socials que s'estableixen. Els alumnes assimilen teories no sols per la transmissió d'idees, sinó també per les interaccions socials. Aquests mecanismes van configurant pautes de conducta que s'extenen més enllà de l'escola i van formant una forma de ser, de pensar, etc.

Hi ha alguns aspectes del currículum que ens ajuden a entendre els mecanismes de socialització:

1. La selecció i organització dels continguts del currículum.
2. La forma i el sentit de l'organització de les tasques acadèmiques.
3. L'ordenació de l'espai i del temps en l'aula.
4. La forma i estratègies de valoració de l'activitat.
5. Els mecanismes de distribució de recompenses.
6. La manera d'organitzar la participació de l'alumnat.
7. El clima de relacions socials.

Contradiccions en el Procés de Socialització

El procés de socialització té diverses contradiccions, i en aquest procés té lloc un moviment de negociació. El procés de socialització en l'escola com a preparació per al món del treball té moltes fissures, fet que dificulta el desenvolupament d'idees, actituds i comportaments que puguen satisfer les exigències del món laboral.

La Funció Educativa de l'Escola

La funció educativa de l'escola supera la funció del procés de socialització, ja que es recolza en el coneixement privat dels alumnes (ciència, filosofia, cultura, etc.). El coneixement de diferents àmbits serveix per a analitzar i comprendre millor el procés de socialització reproductora. L'escola ha de fer ús d'aquest coneixement per poder comprendre més enllà de les aparences superficials.

La funció educativa té dos eixos complementaris:

1. Organitzar el desenvolupament radical de la funció compensatòria: la intervenció compensatòria de l'escola ha de tenir un model flexible i plural que permeta atendre les diferències d'origen, de cultura, etc.
2. Facilitar la reconstrucció dels coneixements: l'escola facilita el procés d'aprenentatge permanent i ajuda a l'individu a comprendre que tot coneixement ha de ser contrastat. La reconstrucció dels coneixements s'aconsegueix per mitjà de la vivència de relacions socials dins l'aula. Això requereix també una altra forma d'organitzar l'espai, el temps, les activitats, en definitiva, de fer una transformació de les pràctiques pedagògiques.