Funcions Social i Motivacional de les Emocions (Piaget)

Funció Social de les Emocions

Radica en la seva capacitat per regular la interacció social mitjançant la contenció d'aquestes. És essencial que els nens aprenguin a conèixer, regular i expressar les seves emocions de manera adequada, i a identificar i respectar les dels altres.

Autoregulació Emocional

És el procés de regular i contenir les emocions pròpies i expressar-les de forma socialment adequada. Una persona que autoregula les seves emocions pot fer-ho:

• Responent instintivament.
• Reprimint l'expressió de l'emoció.
• Contenint o regulant l'expressió de l'emoció.

Cal tenir en compte que cada cultura condiciona l'expressió de les emocions d'una manera diferent i que també s'ha de considerar el paper del llenguatge.

Desenvolupament de l'Empatia

És l'habilitat per posar-se al lloc d'una altra persona i poder comprendre i compartir les seves emocions i sentiments. Perquè l'empatia es produeixi, l'infant:

• Ha de ser reconegut.
• Ha de tenir consciència de si mateix com a individu diferent i separat dels altres.
• Ha de ser conscient que ell també té emocions.

Per a un bon desenvolupament en la comprensió de les emocions és fonamental el joc simbòlic.

Funció Motivacional de les Emocions

Està relacionada amb:

• La capacitat de les emocions per motivar la realització d'una acció.
• La capacitat de la resposta motivada per produir una determinada emoció o reacció emocional.

Components de la Conducta Motivada

La conducta motivada per les emocions té dos components:

• Direcció: que dirigeix la conducta cap a la realització.
• Intensitat: que suposa el nivell d'energia o vigor que produeix l'emoció envers la conducta motivada.

Piaget: Afectivitat i Coneixement

Piaget: El coneixement afectiu i l'afectivitat estan relacionats entre si. L'afectivitat i l'emoció no poden modificar les estructures de coneixement, però sí influir en la seva adquisició. Per a Piaget, el coneixement, com a forma d'adaptació, està construït per un doble procés d'assimilació i acomodació.

Assimilació

Suposa la integració de nova informació en les estructures de coneixement actuals de la persona.

Acomodació

Implica una reorganització de la informació present en les estructures cognitives del ser humà.