Genealogia de la Moral: Reflexions sobre Nietzsche
2. A quina època de la història de la filosofia pertany aquest text?
Aquest text té per marc la filosofia germànica i anglosaxona de la segona meitat del segle XIX. Es pot “sospitar” sobre una societat que, malgrat el seu aparent progrés material, és incapaç de repartir amb justícia la riquesa que produeix (Marx), es manté sobre la repressió sexual (com denuncia Freud) i és profundament incapaç d’estimar la vida (o “nihilista”, com en dirà Nietzsche).
Els adversaris de Nietzsche són el platonisme, el cristianisme, Kant i els utilitaristes: en definitiva, tots els qui cerquen el sentit de la vida fora de la vida.
Però l’estudi genealògic no es planteja explicar “un temps” (cronològic), sinó una mentalitat (la dels negadors de la vida). En aquest sentit, la “genealogia” no és la “història” i fins i tot en resultaria el seu contrari. En la història, els fets ja han passat; en la genealogia –en canvi– el passat, les seves dèries i la seva angoixa, resten vius de la mateixa manera que en nosaltres hi ha la petja dels nostres ancestres.
El genealogista és capaç d’adonar-se de fins a quin punt ha estat, a més, la moral dels esclaus (el cristianisme com a religió d’esclaus marginats al món antic) la que ha determinat el naixement de la filosofia idealista.
Ens hem de fixar en la intenció de la primera paraula del títol: genealogia. S’anomena així la part de la història que estudia els orígens i es dóna per sobreentès que en els orígens hi ha el secret d’allò que posteriorment hem arribat a ser. Per a Nietzsche, estudiar la genealogia de la moral és acostar-nos a l’origen de la nostra misèria. Nietzsche no vol identificar un origen històric, localitzable cronològicament, sinó un origen conceptual, una explicació que ens ajudi a entendre’ns, que faci llum a la nostra situació present. Vol fer-nos entendre com hem arribat a pensar com pensem, què hi ha en l’origen de les nostres concepcions. Si ens preguntem per què l’home no és creador, cal buscar la resposta en la nostra tradició que ha reprimit la vida per tal de fer donar lloc a les idees, a la teoria que reflecteix la nostra mala consciència.
Voltant del mot “home”, allò que ens impedeix gaudir humanament.