Gèneres Periodístics i Tècniques de Narrativa Literària
La Premsa: Informació i Opinió Pública
La premsa té com a intenció donar informació sobre fets o esdeveniments, tant locals com globals. Es distingeixen principalment dos tipus de periodisme:
- Notícia: Centrada en els fets d'actualitat.
- Literari: Es divideix en:
- Col·laboradors del diari: Escriuen articles d'opinió on expressen exclusivament el seu punt de vista.
- Col·laboradors de línia: Autors que combreguen amb la línia editorial del diari.
Un altre objectiu de la premsa és ser un espai de lliure manifestació del pensament. És un entorn de creació d'opinió pública on es debaten tots els temes de la societat. La premsa permet disposar d'informació i debatre la pluralitat d'interessos i d'idees dels ciutadans, servint també per integrar-se en la societat i trencar l'aïllament.
L'Editorial: La Veu del Diari
En l'editorial s'expressa l'opinió o el pensament dels responsables del diari sobre aspectes d'absoluta actualitat i d'interès general. El seu objectiu és influir i orientar l'opinió dels lectors amb arguments convincents. A través de l'editorial, cal, per tant, identificar les ideologies del diari.
L'Article d'Opinió
S'hi expressen idees personals, opinions diverses i judicis sobre un tema d'interès o d'actualitat. En principi, aquests articles són lliures i gairebé sempre tenen l'objectiu d'establir una polèmica. Es poden classificar com a:
- Fixos o ocasionals.
- Basats en fets objectius o subjectius.
La Crònica: Un Gènere Mixt
La crònica és un gènere mixt que barreja aspectes objectius (notícia) i aspectes subjectius (opinió). Informa dels esdeveniments de l'actualitat i dona elements d'anàlisi; se situa a cavall entre la informació i l'opinió. L'estructura no adopta la forma de piràmide invertida, sinó que és més aviat improvisada. Característiques principals:
- Sempre va signada.
- Conté una visió global d'una àrea geogràfica i política àmplia.
- El to ha de ser objectiu i redactat en tercera persona.
Tècniques de Narrativa i Estil Literari
Estil Indirecte Lliure
L'estil indirecte lliure permet que el narrador reprodueixi la veu i els pensaments dels personatges. Fa ús del monòleg interior, on s'intenta reproduir el flux de la consciència, els records i els sentiments, explicant-los sense filtre i sense el control de la lògica racional.
Economia Narrativa
L'economia narrativa consisteix a sintetitzar l'amplitud del món que es vol explicar. Per aconseguir-ho, s'utilitza sovint la metonímia.
Anticipació i Premonició
S'usa especialment en la literatura d'intriga, on l'autor ens dona petites pistes per tal d'esbrinar algun fet futur de la novel·la.